"L'encanteri totalitari pot sumir en la foscor tant els esperits superiors com els embrutits i les consciències honestes com les envilides".
Jean François Revel

Des que Aznar es va mocar amb el sentit de les paraules el 2002, sense complexos vol dir sense principis, o sigui, sense escrúpols. Maquiavel almenys va ser capaç de formular-ho dient la veritat. La dreta espanyola s'ha tornat orwealiana i ens parla de llibertat quan ens està venent canyes i descontrol sanitari i es desacomplexa per dir-nos que no posa cap límit a la seva ambició de poder. La dreta espanyola va començar a desacomplexar-se quan van fundar Aliança Popular i van situar al Congrés 16 diputats dels quals 13 havien estat ministres amb Franco i ha continuat fins a posar la nova extrema dreta a governar.

Els desacomplexats de la dreta espanyola no són sinó individus, grups, partits que consideren que ostentar el poder a qualsevol preu és la seva raó de ser i consideren complexos, traumes, inhibicions, tots aquells límits morals, històrics o polítics que poguessin oposar-se la seva finalitat fonamental. Aquests "complexos" solen ser els pilars bàsics del nostre sistema de convivència: la igualtat, la fraternitat, la llibertat republicanes; els drets humans i fonamentals; les regles de l'ètica o de la moral, encara que ells siguin tan catòlics que aspirin a instaurar una teocràcia, la qual cosa callen.

La falta de principis, el sensecomplexisme, ha arribat a un punt que el Partit Popular ha admès com a vicepresident d'una autonomia ―100.000€ anuals, per posar fi al dispendi com diuen, suposo― un paio racista, masclista i xenòfob que ha pujat a la tribuna d'un parlament per dir: "El nostre objectiu polític fundacional és, quan tinguem prou majoria, tornar les competències de sanitat, educació i justícia a l'estat central per després derogar el títol VIII de la Constitució espanyola". No hi ha una absència més gran de complexos que introduir l'ou de la serp que vol acabar amb l'organització territorial de les autonomies al govern d'una d'aquestes autonomies! Que un partit d'extrema dreta il·liberal amb aquest discurs entri a les institucions no és bona notícia ni per a Castella i Lleó ni per al PP ni per al PSOE ni per a Europa ni, sens dubte, per a Catalunya. Fins aquí s'ha arribat, perdent la vergonya per aparcar tot principi.

Hi ha un percentatge que ja no és marginal de la població que està disposat a donar suport al fet que es liquidi la Constitució per liquidar els drets fonamentals i la igualtat que proposa i per tornar a un estat centralista i omnipotent

El tema és greu, gravíssim. Hi ha un percentatge que ja no és marginal de la població que està disposat a donar suport al fet que es liquidi la Constitució per liquidar els drets fonamentals i la igualtat que proposa i per tornar a un estat centralista i omnipotent. És una manera de fer que ja no té secrets. Si un mira com va actuar Viktor Orbán quan va arribar al poder en unes eleccions democràtiques, entén perfectament el camí. Orbán primer va canviar la Constitució hongaresa, després va modificar la llei electoral per instaurar-ne una altra que li donava tots els avantatges i, una vegada acumulat el poder, va començar sistemàticament a silenciar els dissidents tancant mitjans de comunicació, universitats i moviments civils. Orbán va estar a Madrid amb Abascal. Mirin Polònia, castigada per la UE amb retirada dels fons de recuperació, per haver dictat lleis que permeten moure els jutges a qui els ha caigut un determinat assumpte perquè no el jutgin. Comparat amb això, les disfuncions espanyoles que he denunciat tantes vegades són una broma. El que a Polònia s'han atrevit a fer amb el poder judicial no té precedents en un estat de la Unió Europea. Mirin Putin, perquè és el mateix plantejament. Mirin Marine Le Pen, que s'ha posat la pell de xai aquests últims anys, parlant d'economia a "les petits gens", però que que vol la sortida de França de la UE i de l'euro, la fi de les polítiques d'igualtat i de les minories i la discriminació per raça a l'hora de formar part del seu país. Aquest és el futur del qual ha rebut el PP l'abraçada de l'os "sense complexos".

Que Catalunya no tingui una forta implantació d'aquesta extrema dreta no ha de donar cap tranquil·litat i, a més, tot pot arribar, com ha passat a Euskadi amb la seva arribada al parlament. El camí desacomplexat el que pretén és portar-los del bracet del PP a la Moncloa i, una vegada dins, desmuntar el que tenim no per dotar d'autodeterminació o independència cap territori sinó per arrabassar l'autogovern a tots.

El tema és seriós. Per això la responsabilitat si aquest malson continua no recaurà exclusivament sobre el Partit Popular. M'ha decebut molt l'actitud del PSOE en aquesta qüestió. Si el PSOE creu en els cordons sanitaris que protegeixin les institucions, com crec que fa, l'única sortida era donar suport a la investidura de Mañueco sense condicions. El que va fer Pedro Sánchez al Congrés va ser un brindis al sol indecent. Dir: jo li dono suport però si vostè perd el suport a Andalusia i a Madrid, és dir: dic que dic però no faig. A França els partits que han quedat fora no estan demanant el vot per a Macron "a canvi de", no posen condicions. La segona volta al nostre país són les investidures. Si el PSOE hagués tingut el coratge, com els va demanar el mateix alcalde socialista de Valladolid, de prendre una decisió basada en els principis i en els valors i no en els càlculs, hauria pogut esgrimir la legitimitat del sacrifici i hauria guanyat en credibilitat per als futurs episodis. Si aquest possibilisme sense complexos es reprodueix a Andalusia, Vox es cuidarà molt i molt de treure les urpes fins que no estigui assegut al Consell de Ministres. Com titulava el diari Libération aquests dies: "Cette fois, ça craint vraiment". A nosaltres també ens hauria de passar perquè aquesta vegada això d'aquí també fa por de veritat.

Voto pel polític acomplexat, el que tem oblidar les seves conviccions, el que sap que no es podria tornar a mirar al mirall si permetés que la ganyota de la història tornés per riure's de nosaltres amb acarnissament. Són dins. Han passat.