La Marga i les seves amigues no van ser les úniques. Davant la dificultat de votar a l'estranger en les eleccions generals, havien fet plans i comprat uns bitllets per presentar-se a votar a casa i, de passada, fer una visita d'expatriat als seus feliços familiars. Fixeu-vos que tal dosi d'esperit cívic i d'emoció familiar no hagués estat possible amb la doctrina assentada per la Junta Electoral Central per excloure Puigdemont i els exconsellers de les llistes. La Marga i les seves amigues resideixen en un altre país des de fa uns anys, des que els va agafar allà primer la beca i després una feina. No obstant això, no s'han donat d'alta en el CERA (cens electoral de residents absents) sinó que continuen figurant al cens al mateix lloc en el qual vivien amb els seus pares. Ningú no dubta que puguin ser electores. Ningú no dubtaria, doncs, que fossin elegibles.

Però la Marga i les seves amigues d'això en saben poca cosa i ja estan de tornada. La candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí té encara un viatge legal per fer, encara que seria un escàndol que la resolució passés el filtre del Tribunal Constitucional.

No va ser una reunió senzilla de la Junta Electoral Central la que va concloure amb l'acord que els laminava de les llistes electorals per als comicis europeus. Per a alguns dels seus membres, tanmateix, semblava clar que la pretensió del Partit Popular i de Ciutadans havia de ser rebutjada. No s'imaginaven el tomb que durant la deliberació va fer la qüestió. Els mateixos lletrats de la Junta Electoral, encarregats de preparar tècnicament els assumptes, havien presentat el seu informe en el sentit de rebutjar la impugnació i mantenir els candidats. Però no va ser així. La discussió tècnica va ser llarga i prolixa, amb els vocals nomenats a proposta del Partit Popular i de Ciutadans totalment entregats a una argumentació que portaven molt ben armada i que va aconseguir arrossegar el vot de fins a set vocals. Els dos magistrats que formen part del tribunal de l'1-O no hi eren presents, com en cap dels assumptes que afecten de prop o lluny aquestes qüestions. Finalment, tant el president com el vicepresident de la JEC com les catedràtiques vocals a designació del PSOE i Podemos van veure les seves postures vençudes i van decidir donar un vot particular. Un vot complet i molt tècnic en el qual recullen tota la doctrina del Tribunal Constitucional sobre això i que, d'alguna manera, deixava ja servit als representants legals dels tres candidats la línia de recurs a seguir davant del jutjat contenciós administratiu competent i, posteriorment, al Tribunal Constitucional.

La candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí té encara un viatge legal per fer, encara que seria un escàndol que la resolució passés el filtre del Tribunal Constitucional

L'assumpte és de molta gravetat encara que ha passat totalment desapercebut als grans mitjans i per al gran públic. Al cap i a la fi, es va produir enmig del tsunami de les generals i, a més, no deixa de ser un altre cop per al malvat Puigdemont que tan ben rebut és en amplis cercles de tot Espanya. El que passa, i em permetran que em posi egoista, és que més enllà del perjudici que una decisió d'aquestes característiques suposa per als drets de persones concretes, produeix esgarrifances pensar fins on s'està disposat a arribar abocant pel desguàs els drets més fonamentals d'una democràcia amb l'únic objectiu de castigar els adversaris. El pitjor és que una decisió d'aquest tipus es converteix alhora en un perill per a cadascun de nosaltres.

Els arguments de la majoria dels vocals de la Junta poden resumir-se que, segons la llei, per ser elegible has de ser "elector" i Puigdemont i els altres no tenen la qualitat d'"elector" perquè no està degudament censat al seu lloc de residència. Com la Marga i les seves amigues, com dic. El salt que fa la JEC és considerar que si no estàs degudament censat, no ets "elector". Els vocals del vot particular afirmen que la condició d'elector és un dret fonamental de tot aquell que sigui espanyol, major d'edat i que no estigui privat de dret a vot per sentència ferma i que una altra cosa és poder votar, per a la qual cosa és necessari estar al cens però que estar al cens no dona o treu la qualitat d'elector. O sigui, que el cens determina on pots votar però no la qualitat d'elector. En tot cas, Puigdemont està censat, són els vocals majoritaris de la JEC els que d'ofici consideren que on figura no està bé. Li contesten els quatre discordants que ells no són qui per corregir d'ofici un cens. En aquest cas, afegeixo jo, haurien d'estar pendents de totes les Margues i de totes les amigues que van venir a votar diumenge passat. Ningú no ho ha fet. La realitat és que Puigdemont també pot votar, el que passa és que, com diuen els moderns, no li rendeix. Podria haver anat al consolat i haver votat. L'haurien detingut? El més probable, però votar podria haver votat.

En segon lloc, la majoria de la Junta afegeix que com que està processat per rebel·lió "no està en ple ús dels seus drets polítics" i no pot ser ni elector ni elegible!, la qual cosa és bastant incomprensible perquè la llei deixa clar els casos d'inelegibilitat i un és la sentència condemnatòria, però no és el cas. I també rematen atribuint a la situació de "rebel·lia processal" haver perdut els seus drets, només que ―com els recorden en el vot― la llei també enumera els casos en què es perd el dret a ser elegit i no inclou aquest.

El cert, com saben, és que Puigdemont ja va ser candidat a unes eleccions catalanes i va resultar elegit. No el buscaven als maleters per si venia a la investidura? Per què llavors sí i ara no si els membres de la Junta eren els mateixos? Doncs exclusivament perquè en aquell moment el PP i Ciutadans no van presentar cap impugnació. Què ha passat ara? Quina ment pensant ha descobert que amb aquesta jugada podia intentar deixar-lo fora?

La incertesa serà curta. El dia 8 tindrem ja la resposta del Tribunal Constitucional i si no hi ha sorpreses, hauria de ser coincident amb la del vot particular, els subscriptors del qual han estat especialment exquisits en recollir tota la jurisprudència constitucional sobre el tema que, resumint-ho, consisteix que, davant de qualsevol dubte, hi hagi previst el dret a la participació política de la forma més àmplia.

Hi va haver qui va sortir molt abatut de la deliberació de la Junta. Ara veurem on deixa les coses el Constitucional.