"La guerra és una massacre entre gent que no es coneix per a profit de gent que sí que es coneix però no es massacra"

Paul Valéry

Celebren la cerimònia de la confusió sense estil ni classe ni fonament. Que lluny que queda Arrabal! Arrabal celebrando la ceremonia de confusión va ser una de les seves obres publicades a Espanya en ple franquisme i amb la qual va anar a parar a Carabanchel i a un procés davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Va ser una confusió i un caos amb literatura i pompa, no com la d'ara. Fernando Arrabal estava firmant el seu llibre a Madrid quan li va estampar a un jove una dedicatòria molt seva: “Para Antonio. Me cago en Dios, en la Patria y en todo lo demás”. Allò va transcendir i Arrabal va ser detingut després per mitja dotzena de grisos en un hotel de La Manga del Mar Menor i jutjat per blasfèmies i insults a la pàtria.

No hi va haver confusió entre la classe intel·lectual llavors, ni espanyola ni estrangera, i van sortir en bloc a fer-li de valedors Vicente Aleixandre, Becket, Ionesco, Miller, Mauriac o Yourcenar i fins i tot els aferrats al règim com Camilo José Cela o Laín Entralgo. Així que van armar un sidral i el TOP el va acabar absolent amb la premissa que estava sota els efectes de l'alcohol i la medicació i no era conscient quan va firmar el llibre aquell. Això eren cerimònies de la confusió amb final feliç i disseny literari, amb censura de la de veritat, i no les que ens fan viure cada dia pensant que els que estem sota els efectes d'alguna droga adormidora som nosaltres.

En la teoria del mal es defineix que la cerimònia de la confusió és un procés orquestrat, calculat i intencional, de sembrar idees falses, antagonismes artificials i divisions espúries i estèrils per a així treure profit del caos que en resulti. El pa nostre de cada dia, i no em diguin que no. El que passa és que ara a això han convingut dir-li política i alguns per això ens sentim cada dia una mica més Arrabal.

La cerimònia de la confusió és un procés orquestrat, calculat i intencional, de sembrar idees falses, antagonismes artificials i divisions espúries i estèrils per a així treure profit del caos que en resulti

Allà tenim Ayuso, la torturadora de raciocinis, defensant el seu dret a negociar directament amb Rússia la compra de vacunes no homologades per l'Agència Europea del Medicament, però, això sí, en un excés de funcions disculpable perquè ho feia "per a tot Espanya", que al seu trasbalsat cervell ja es confon i s'identifica i passa de ser el bressol del patriotisme hispànic a ser la mateixa Hispània i tots els altres presidents es dilueixen com un bolado davant dels seus plans. S'imaginen que Torra o Aragonès haguessin reconegut una negociació unilateral catalana amb els de Putin per aconseguir vacunes? Les haurien dut els 10.000 soldats aquells, suposo.

Veuran també com, de bona gana, les juntes electorals validaran tot el que es presenti sempre que no tingui a veure amb un català i, especialment, si té a veure amb un flagell d'indepes com Toni Cantó. Resulta que l'actor, tan procliu al canvi de vestuari, pot ser votat a Madrid quan és obvi que no podrà votar. No es votarà ni a si mateix. Resulta que la llei deixa clar que per votar a les autonòmiques a Madrid, el cens es tanca dos mesos abans de la convocatòria i així tot aquell que no estigués empadronat abans de l'1 de gener no podrà votar. Això li passa a Cantó que en aquell moment era parlamentari valencià i havia d'estar empadronat allà. La Junta Electoral Provincial acaba d'acceptar un DNI amb domicili a Madrid —cosa tan fàcil com empadronar-te i anar a expedir-ne un— però sense comprovar el cens electoral. El mateix ha fet amb l'exalcalde del PP de Toledo. Una laxitud que ja saben que no s'ha produït en altres casos, però Ayuso ho val tot i per a què s'han de complicar. Ara tot això serà recorregut i entrarà en joc el TSJM, qüestió per la qual no crec que el PP senti tampoc gaire por.

I no contents amb aquest despropòsit ni amb el dubte sobre si les noves dades que relacionen la vacuna d'AstraZeneca i els estranys trombes haurien de portar a suspendre-la per als joves, surt Sánchez i ens diu que dona per acabada la pandèmia perquè amb ell que no comptin per posar-se a negociar ara un nou estat d'alarma, ni tan sols per aquests mesos que falten fins a arribar a la immunitat de grup. El principi del final de la pandèmia. Déu n'hi do. Metafísicament, som més a prop del final. Sempre hi som. Físicament, no sé com es bregarà amb una nova onada o amb els problemes de desfasament i de final de les mesures que es puguin produir amb gran part de la població encara sense vacunar. És que venen ganes de tornar-se Arrabal i començar a signar llibres. Per cert, pot ser que per Sant Jordi estigui firmant la meva nova novel·la, Una mujer no muere jamás, si és que hi ha Sant Jordi. Que no vindran a provocar-me a veure si acabo a l'actual TOP?

Enmig de tot aquest pandemònium, d'aquest trasbals, del caos i l'enrenou, resulta que el pobre diputat Cuevillas va i diu la veritat i s'enfaden amb ell. Al cap i a la fi, va dir el que jo tantes vegades he escrit en aquesta columna i que també va provocar alguns disgustos llavors. Els vaig dir al seu dia que em semblava absurd que Torra s'hagués immolat per un treu-me aquesta pancarta, sabent que tot acabaria com va acabar. Els he explicat que el sistema judicial no s'atura una vegada que es posa en marxa i que no em sembla un bon pla anar cremant a l'altar declaratiu les veus polítiques de Catalunya. Cuevillas coneix el sistema jurídic, n'és part, i sap com jo quina és la realitat. Encara passerell en política, no ha après que la realitat, l'obvietat, la veritat no cotitzen molt en el regne de la confusió. Segueixo atenta a veure quant tarda a tornar al seu despatx, amb els seus clients, perquè una cosa és compartir idees i ideals i una altra moure's en el terreny dels antagonismes artificials i en cerimònies i litúrgies alienes a la teva idea de la gestió pública. Cuevillas no és Arrabal, però deixa també un bon embolic i possibilitats a ERC per collar una mica JxCat si decideixen retardar el ple per escollir la seva substituta. De confusió no en falta.

Va dir el del cementiri marí que el caos només busca enfrontar per causes inventades ciutadans desconeguts que no tenen motiu per enfrontar-se i aconseguir el benefici dels qui sí que són al mateix sac, però que prefereixen no massacrar-se entre ells. De causes inventades en sobren, sens dubte, i d'enfrontaments, també.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat