"Viure avui dia, Postumus, és ja viure massa tard"

Marcial. Epigrames

 

Quan llegeixin aquestes línies jo estaré mirant el mar. No hi ha cap altra cosa que hagi desitjat més durant aquests mesos de confinament i sotsobra. La mar. El mar. Només la mar! Així que per no faltar a la meva cita, escric amb la incertesa de no saber si el promiscu fluir dels esdeveniments haurà desplaçat el centre d'atenció a alguna altra cosa que soc incapaç d'entreveure. Però la incertesa forma part de la vida i de l'ofici de periodista, fins i tot quan a algú se li ocorre escriure la crítica elogiosa d'un artista prestigiós abans que acabi el concert. La incertesa és l'ordit que suporta la trama de la vida humana i la manera de suportar-la ens marca com a individus i com a societat. No en va Kant va deixar dit que un pot mesurar la intel·ligència d'un individu per la quantitat d'incertesa que és capaç de suportar.

La incertesa és l'única seguretat per als propers mesos de la nostra vida. No només en els aspectes epidèmics sinó en tants altres que ens ocupen o ens preocupen. Prenguem en consideració, per exemple, la situació judicial dels serrells del procés, tant en els comportaments futurs del Tribunal Suprem com de les restants instàncies que s'hi veuran implicades. En el panorama surt l'enjudiciament de Torra el setembre, amb una ràpida sentència, el suplicatori sol·licitat al Parlament Europeu per Llarena respecte als eurodiputats, o les vicissituds d'una execució de sentència que depèn d'una sala que veurà alterada la seva composició.

No podré donar-los certeses de res. Fins i tot els temps que els ofereixo estan dispensats del deure de seguretat, ja que cap sabem si en poc temps tornarem a estar tots desactivats i a casa. Suposem que no serà així, perquè és un últim cartutx que no volem veure fet detonar.

El cert és que la decisió de la justícia belga de no concedir l'extradició de Puig és un element que afegeix novetats a l'equació i que ve a confirmar el que molts vam dir: que quan un assumpte judicial esdevé un assumpte d'Estat, o un assumpte d'Estat un de judicial o polític, comencen els moviments per treure'l de la seva jurisdicció natural i arrossegar-lo als òrgans centrals. Ja ho vam dir en el seu moment. Maza va presentar la querella al Suprem contra Forcadell i els altres aforats i a l'Audiència Nacional contra el president i el Govern ja destituït. Per fer-ho va haver de treure's de la màniga que la rebel·lió i la sedició eren competència de l'Audiència Nacional, malgrat que aquesta en Ple ja havia dit anys abans que no, i la sala penal va canviar aquesta interpretació per quedar-se amb el cas. Després, la sala segona, malgrat la seva històrica renuència a quedar-se amb macrocauses per haver-hi algun aforat, va considerar que el delicte de rebel·lió només podia cometre's en grup i, per això, havia d'ocupar-se de tots. Però amb Forcadell jutjada i sense rebel·lió, se'ls ensorra tot el muntatge que no és només un muntatge sinó la vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei. Això és el que el jutge belga ha vist clarament quan ha impedit el lliurament de Puig.

És obvi que no tenim certesa de com afectarà tot això al procediment de suplicatori enviat per Llarena a l'Europarlament però sí podem afirmar que Sassoli té amb això un nou element per valorar si no li fa res ficar-se en un vesper i sotmetre a la Cambra aquesta petició. No podria, una vegada que se li lliuri tal sentència, al·legar que cal esperar els recursos ja que la norma europea parla de reclamació presentada per l'organisme "competent"?

Una altra de les qüestions que és enlaire és la nova composició de la sala segona que sortirà després de la renovació del Consell General del Poder Judicial. En tots els cercles jurídics es dona per fet que Juan Carlos Campo i Enrique López ja han culminat una negociació sobre els noms dels vocals —que ha d'incloure, diguin el que diguin, la del pròxim president d'aquest Consell i del mateix Tribunal Suprem— i que només estan esperant que Sánchez i Casado considerin que és el moment precís per posar-lo en marxa. Què passarà finalment amb Marchena, el sempitern candidat a president, digne de la porta del darrere? Jo crec que aquest tren li passa ja tard perquè resulta bastant inversemblant que, davant de la negociació dels pressupostos, el PSOE pretengui servir-li d'aperitiu a ERC. Fa l'efecte, segons es diu, que el candidat de consens no pertanyeria a la jurisdicció penal aquesta vegada sinó que seria un administrativista. Ves a saber. També es parla del factor dona, que ja va sent hora i allà se citen noms com el d'Ana Ferrer, que crec que no serà, i també d'Encarnación Roca, l'actual vicepresidenta del Tribunal Constitucional. La situació d'aquest òrgan, també pendent de renovació, no pot fer-nos dubtar que en el joc de cromos aquest vessant també hi juga perquè uns poden sortir d'un lloc i aparèixer en un altre. Després d'aquesta renovació es reactivaria la designació dels magistrats que falten a la sala segona del Tribunal Suprem i això podria desfer el nus gordià i juramentat que s'havia format entre els membres d'aquesta de cara al procés. Sortirà Marchena cap a un lloc o un altre? N'entraran d'altres que mai no van veure aquest procediment com a una cosa sostenible?

Són vostès molt intel·ligents, no dubto que podran viure amb aquesta incertesa... almenys fins que jo deixi de tenir la vista clavada en l'horitzó. Bon descans!