"El pressupost de validesa de qualsevol iniciativa legislativa és que s'adopti per qui en té les competències". Enrique Lucas, vocal CGPJ

Ja s'ha escrit molta cosa per explicar en termes de blocs ideològics el merder que va portar a avortar el preceptiu informe del CGPJ sobre l'avantprojecte de llei del dret a l'habitatge, la joia de la corona de Podemos, i poc s'ha escrit en termes de centralisme i poder autonòmic. El cert és que el detonador del merder no va ser una oposició dels més conservadors del Consell, sinó les objeccions presentades pel vocal basc que va donar un cop de puny sobre la taula per cridar l'atenció sobre el que considera inadmissible: l'atracció estatal de competències que la Constitució atorga a les autonomies i que, a més, ja han estat àmpliament desenvolupades per aquestes. Els vocals de la dreta s'hi van apuntar, és clar, encara que per motius diferents. És curiós que el govern més progressista de la història, que governa amb el suport variable de sobiranistes i independentistes, s'hagi marcat un avantprojecte que no agradarà gens ni mica als seus socis.

De la mateixa manera que el govern basc ha enviat un missatge ferm, ho va fer també la consellera catalana Violant Cervera, que va deixar clar que és intenció de la Generalitat portar al Tribunal Constitucional aquesta llei perquè envaeix les competències, se superposa a l'11/2020 del Parlament, no ha estat consensuada i "és decebedora, recentralitzadora i regressiva respecte a la normativa catalana". Tenint en compte que a ERC i Bildu tampoc no els sembla prou ―van dur el seu propi projecte al Congrés, que el PSOE es va negar a tramitar―, que a les dretes els sembla un atemptat a la propietat privada i que el PSOE ha estat ronsejant fins al límit, a qui fa feliç aquest avantprojecte de llei? No hi ha cap dubte: a Unidas Podemos i als comuns.

El CGPJ ha d'informar preceptivament les lleis encara que no és obligatori fer-li cas, i el govern espanyol ja ha anunciat que no n'hi farà. Lesmes havia designat com a ponent d'aquest informe un vocal exdiputat socialista, Álvaro Cuesta, així que no se li pot imputar el resultat final si no és mitjançant un maquiavel·lisme anticipatori. El cert és que quan Cuesta va presentar el seu informe ―que alguns vocals han resumit com un panegíric de la nova norma― va ser l'advocat basc Enrique Lucas, nomenat a proposta del PNB, qui va fer unes observacions, que es van entendre com una esmena a la totalitat, en les quals va apreciar un missatge subjacent de la llei, que sembla que afirmi que una matèria tan important com l'habitatge no es pot deixar en mans de les comunitats autònomes. Però ho està, i la Constitució els ho atribueix expressament. "Existeix una atracció artificiosa a l'esfera estatal d'una ordenació complexa que la Constitució va deixar a les comunitats", va afirmar Lucas.

És curiós que el govern més progressista de la història, que governa amb el suport variable de sobiranistes i independentistes, s'hagi marcat un avantprojecte que no agradarà gens ni mica als seus socis

Com que 15 vocals contra 6 van considerar que l'informe presentat per Cuesta quedava desmuntat amb aquestes al·legacions, van procedir a nomenar dos nous ponents per redactar un nou informe. Un és el mateix Lucas, que incidirà en recomanar al govern espanyol que canviï aquesta visió centralista, i un altre, Ballesteros, que, aquest sí, és previsible que basi les reticències a la nova llei en el fantasma de la propietat privada i que vulgui aprofitar per oferir al PP una basa per envestir un altre cop el govern de Sánchez. No és la intenció de Lucas, que pensa limitar-se a estipular les millores tècniques que necessita la llei per no convertir-se en una font d'inseguretat jurídica per als ciutadans en superposar qüestions, conceptes, definicions i normes noves sobre les quals tant Catalunya com Euskadi i altres territoris tenen ja en marxa des de fa anys.

He sentit el líder tertulià de Podemos, molt enfadat, atribuir el fre d'aquest tràmit preceptiu a un CGPJ conservador i caducat; he sentit la ministra Belarra parlar de "falta d'imparcialitat" del Consell, com si fos un tribunal, que ja va sent hora que s'assabenti que no ho és, però no els he sentit reconèixer que ni a ERC ni a Junts ni al PNB ni a Bildu no els pot agradar gaire que l'estat central introdueixi la idea que la garantia i l'efectivitat del dret a l'habitatge només pot proporcionar-la "una legislació estatal que ha de ser el més exhaustiva i dirigista possible, perquè una cosa tan important com l'habitatge no es pot deixar en mans de les comunitats".

Així que el projecte estrella per solucionar el sens dubte enorme problema de l'habitatge tindrà encara un camí força procel·lós. En primer lloc, perquè tindrà un informe contrari sobre la tècnica legislativa en el qual s'inclouran totes aquestes qüestions de competències dels territoris i, a més, els conservadors afegiran les consideracions sobre el que consideren un intervencionisme perillós que interfereix amb la consideració del dret a la propietat inclòs en les lleis civils. Després vindrà la navegació pel Congrés, en el qual no hi ha dubte que tindrà problemes per aconseguir el suport dels seus socis tradicionals si no es canvia aquesta "atracció artificiosa" i pot ser que fatal. Finalment, i si el projecte arribés a sortir així, es trobarien davant del recurs d'anticonstitucionalitat que han anunciat tant la Generalitat com el PP i al qual s'afegirien, sens dubte, altres governs.

No crec que sigui hora de llançar les campanes al vol i pot ser que el PSOE rebi un revés que no necessitava, perquè aquesta llei era un peatge que havien compromès en el pacte de govern. És evident que els socialistes estaven còmodes sense llei estatal, com demostra que hagin governat anys i anys sense que se'ls hagi acudit intentar redactar-ne cap.

La llei és tècnicament millorable, conté una pila de folis d'exposició de motius, que podrien haver estat escrits per una consultora o per algú que redactés informes o programes, i és possible que es quedi en foc d'encenalls, ja que, en tot cas, els seus requeriments han de ser gestionats per qui és competent per a això. Propaganda? Ja ho veurem. La pena és que el problema és seriós. La pena és que afecta els joves i els qui tenen un poder adquisitiu més baix... però això ja ho saben els diferents governs autonòmics que fa anys que lluiten contra tot això.

No soc gaire optimista ni crec que aquesta llei, si surt, solucioni problemes estructurals profunds, però sí que pot generar tensions. Més fusta.