Ha hagut de ser portada aquest dimecres al Financial Times l'empresonament dels dos titellaires perquè la fiscalia de l'Audiència Nacional rectifiqués la seva posició, sol·licités la seva llibertat i després de cinc dies a Soto del Real, la recuperessin. Això sí, amb mesures dràstiques del jutge Ismael Moreno, que els obliga a comparèixer al jutjat diàriament, lliurar el passaport i no abandonar Espanya. Com és sabut, la policia va detenir els dos còmics per haver mostrat en un espectacle el cartell "Gora Alka-ETA" com a denúncia d'un muntatge policial i immediatament van ser acusats d'enaltiment del terrorisme.
No és la primera vegada que la llibertat d'expressió i els seus límits està subjecta a debat. Tampoc no serà l'última. El criteri correcte sempre acostuma a ser la proporcionalitat i és obvi que més enllà d'un espectacle de baixa qualitat i molt mal programat per part de l'ajuntament de Madrid, que a més el va situar en horari infantil, no estem davant d'un acte d'enaltiment del terrorisme, sinó d'una estupidesa supina. Però quan es perd el sentit de la proporcionalitat, és el poder el que passa a estar immediatament sotmès a inspecció dels ciutadans. El terrorisme d'ETA ha estat una xacra que s'ha prolongat durant dècades i ha fet un mal irreparable a les víctimes i a la societat en el seu conjunt. Només això hauria de ser motiu perquè no es confongués la representació de dos comediants amb el terrorisme.
El mateix val quan s'afirma alegrement per part del ministre de l'Interior en funcions que "ETA espera amb candeletes un govern PSOE-Podemos" amb el suport del PNB. La legítima crítica política entre partits no hauria de portar aparellada una desqualificació que sembrés dubtes sobre la posició de les formacions polítiques en la qüestió del terrorisme. Sobretot perquè en el cas que ens ocupa, els socialistes, i en menor mesura, el PNB, han hagut d'anar a molts funerals de companys seus assassinats per ETA.