Mai abans com aquesta setmana els partidaris del sí i els del no havien estat tan cara a cara. S'han mirat a la cara i el rellotge ha començat a comptar. Uns, Junts pel Sí i la CUP, amb la presentació de la resolució al Parlament dimarts passat, que pretén donar per iniciat el procés d'independència i la creació d'una república catalana. D'altres, PP, PSOE i Ciutadans, amb un reagrupament d'interessos i saltant per sobre de qualsevol ideologia. Això no va d'ideologies, exclamava Raül Romeva durant la campanya electoral, quan justificava la presentació d'una candidatura tan excepcional per a les eleccions del 27S com la de JxSí. Bé podrien dir Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Albert Rivera avui el mateix quan assenyalen que el pacte al qual han arribat té a veure amb la unitat d'Espanya i la defensa de la Constitució.

Tot i que, en el fons, el que han fet és donar-li carta blanca a Rajoy perquè actuï contra la resolució del Parlament a través del Tribunal Constitucional. Una legislatura que va començar sense negociació (primera gran manifestació a Catalunya l'11 de setembre del 2012 i taxatiu rebuig del pacte fiscal) i que acaba sense cap negociació (es passa la pilota al TC, l'àrbitre constitucional reconvertit en un tribunal de justícia). Som davant d'una espècie d'esmena a la totalitat del que van votar el passat 27S el 78% dels catalans que van acudir a les urnes. Per què no hi ha hagut el més mínim moviment de l'Estat des de l'abús de la sentència de l'Estatut d'Autonomia el 2010?

Encara que a cap observador neutral no el poden sorprendre els moviments de JxSí i del president Mas, perquè havien estat anunciats des d'abans de la campanya electoral, la situació és enormement complicada. El Govern espanyol ha armat una resposta compacta de la qual només ha volgut quedar-se'n fora el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que en una expressió de la qual en sentirem a parlar, ha titllat Rajoy, Sánchez i Rivera de búnquer antisecessionista. Vénen setmanes molt difícils que requeriran grans dosis de temprança. L'activitat accelerada  que es viu a Madrid combinada amb les eleccions generals del 20D garanteixen una barreja explosiva.