Encara que el futbol és futbol, la llotja del Santiago Bernabéu no és estrictament la llotja d'un club de futbol. És i ha estat un centre de poder important d'Espanya. En aquella platea s'han decidit tantes coses, s'han cessat tants ministres i s'han acordat tants contractes que serveix com a termòmetre per mesurar el poder, sobretot el de la dreta. L'atzar té, tanmateix, coses curioses. De vegades és com si el passat tornés abruptament i veient el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i l'expresident del govern José María Aznar presidint el partit de futbol Real Madrid-Atlético de Madrid d'aquest dissabte, un podia tenir aquesta impressió. Perquè aquest dissabte, 27 de febrer, es complien casualment deu anys de la dimissió de Pérez com a president del Reial Madrid i ha estat el dia en què els aficionats han tornat a reclamar amb força la seva dimissió i el final del segon projecte iniciat el 2009. Al seu costat, Aznar, el malhumorat expresident que no perdona a Rajoy el defalliment en què ha caigut el PP. Molt pocs dies falten també per al 20 aniversari de la seva victòria el 3 de març de 1996.
Pérez i Aznar encarnen un final de règim en aquesta Espanya que encara avui no se sap qui dirigirà, però en la qual sí que es comença a intuir els qui, segurament, no la continuen dirigint. Potser és a través d'un acord in extremis al Congrés dels Diputats o si no serà a través d'unes eleccions generals el 26 de juny.
A Arnaldo Otegi el passat li tornarà en forma de llibertat quan l'1 de març surti de la presó de Logronyo després d'haver complert una condemna de presó sens dubte exagerada de sis anys i mig, acusat d'intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna. La seva excarceració s'havia d'haver produït fa molt temps, i així fins i tot ho va reclamar Patxi López el 2011 sent lehendakari del Govern basc. La sortida d'Otegi obrirà el debat sobre la seva participació en les eleccions del País Basc previstes per a finals d'any com a candidat de l'esquerra abertzale. Cal esperar que la inhabilitació a una elecció de càrrec públic que l'Audiència Nacional li va posar fins al 2021 sigui modificada (o reinterpretada) i no acabi sent un obstacle per a la seva presentació com a lehendakari. Una manera realista i efectiva partint d'altres precedents judicials similars de passar una pàgina de la història.