El passat 9 de juliol l'ex secretari d'Estat estatunidenc, Henry Kissinger, va apressar Pequín i Washington a obrir un diàleg entre ells per evitar "una catàstrofe" internacional. El veterà diplomàtic (té 98 anys) va viatjar a la Xina per rememorar la trobada amb Mao i Chu En Lai de l'any 1971.

"Ens trobem en una situació, 50 anys després, on la necessitat de cooperació no ha disminuït", va assenyalar a través d'un vídeo. "El conflicte entre ambdós països dividirà el món sencer i els intents d'alinear a les nacions d'un costat o de l'altre crearan divisions cada vegada més difícils de resoldre".

El Punt Omega, que és sinònim de focus d'unió, ha arribat aviat i inesperadament, revelant a més quina és la clau del vincle bàsic entre la Xina i els EUA. Una crisi financera, d'una banda, pot ser tan determinant com, per una altra via, un miracle, si a més s'afegeix una inversió d'1 bilió de dòlars en l'altre costat bel·ligerant.

Comencem pel gran ensurt que es va produir el 26 de juliol als mercats de la Xina i Hong Kong, on es va produir una venda massiva —que cada vegada es mostrava més profunda— de les accions xineses, que es va estendre als mercats de bens i divises en saltar el temor que els fons nord-americans estiguessin desfent-se dels actius d'ambdues places.

La "venda de pànic" va venir després de mostres de repressió regulatòria sobre les grans tecnològiques, les empreses d'educació i del transport privat, un senyal que podria estendre's a altres activitats i sectors.

"Governar per decret als mercats de capital és una empresa arriscada i un canvi regulatori abrupte és tòxic per a l'esperit empresarial", segons David Goldman, expert en Àsia. La fugida de les accions xineses s'estenia enmig del temor de l'èxode dels inversors estrangers. Goldman Sachs va resumir així la situació en una nota per als seus clients: "Fins i tot quan pensi que el risc de la Xina té un preu... pot empitjorar". L'onada de vendes va suposar gairebé 1,5 bilions de dòlars, segons dades de Bloomberg.

El dimecres 28 de juliol, hi va haver un moviment dels mitjans xinesos per tranquil·litzar els inversors amb un impacte mixt. El dia 30, Pequín va injectar diners als mercats, amb el complement de la promesa que les autoritats xineses continuaran permetent que les empreses cotitzin a Wall Street. Al seu torn, "els reguladors xinesos van indicar que valoraran a partir d'ara l'impacte als mercats financers abans d'introduir noves polítiques i regulació, segons Link Securities.

Per l'altre costat contendent, després d'assolir un acord entre demòcrates i republicans, els EUA han aprovat una inversió d'un bilió de dòlars per animar i fer més eficient la seva economia. Els EUA i la Xina han mantingut, contra vent i marea, bona part de les seves relacions econòmiques. Aquesta gran inversió americana afavorirà col·lateralment el gegant asiàtic, el dinamisme del qual depèn de les exportacions i les inversions estrangeres.

Tal era el nou ambient, que l'ambaixador xinès a l'OMC, Li Chenggang, va dir que hi ha marge perquè Pequín treballi amb els EUA frenant les pràctiques irregulars al comerç. "La Xina mantindrà la ment oberta", va prometre.

Henry Kissinger potser no ha assolit el Punt Omega que busca, però és en camí. Això sí, a llarg termini, com sempre treballa.