Que la meitat de la CUP acceptava pop com a animal de companyia, és a dir, president Mas –i perdonin la ironia vostès i el president– ja ho sabíem, almenys, des de l’assemblea de Sabadell, la del famós empat matemàtic 1.515-1.515. Que a l’altra meitat això li importa bàsicament un rave, també. Realment algú s’ha arribat a creure que una organització que funciona d’acord amb la voluntat general de qui mana en cada moment (que des de fa molt temps són bàsicament les mateixes/els mateixos) atén a lògiques democràtiques de proporcionalitat i respecte a les majories, com les que el mateix Mas reclamava dimarts?

I té lògica (rebentaire), la situació creada: com pots mantenir el control d’una organització des de la puresa doctrinal si, a les primeres de canvi –és a dir, a les primeres d’un procés cap a la independència que tu no controles– t’enllites amb l’“enemic del poble” en versió burgès autonomista convertit a l'independentisme?

Un cartell d'una organització cupaire a Sabadell

I si te'n vas amb en Mas, com podràs mantenir el control de l'avantguarda revolucionària sense que la “revolució” demani el teu cap per haver-la traït? És allò de preferir els nostres botxins encara que siguin botxins però al revés: si hem de fer la independència amb en Mas, no vull independència. O, dit d'una altra manera més bèstia: abans “espanyol” que ciutadana/à de la República de Mas o de qualsevol "burgès" semblant per nostrat que sigui.

De fet, i més enllà dels cartells cupaires amb Mas cap per avall com un Felip V qualsevol, això ho comparteixen i fins i tot ho expressen exquisidament respectabilíssims dirigents, opinadors i tuiters de tots els colors del “catalanisme”, del “republicanisme” i del “independentisme” autèntics, o sigui, “d'esquerres”, sovint amb l'aplaudiment entusiasta de la “dreta” i el “moderantisme” més hipòcrites.

 

L’aparell de la CUP prefereix un 9N organitzat per Colau abans que arriscar-se a perdre el control de l’organització acceptant Mas com a pilot del procés
L’aparell de la CUP (Endavant-OSAN i les seves organitzacions satèl·lit) aposta per un referèndum "unilateral" des de la confluència amb tota l’esquerra catalana, és a dir, bàsicament en aliança amb el colauisme-podemisme i amb ERC com a força subsidiària, abans que arriscar-se a perdre el control de l’organització enllitant-se amb el que alguns dels seus propagandistes anomenen el “JuntspelMas”. Fer-ho suposaria entregar el comandament a altres grups com Poble Lliure, partidaris d'acceptar pop, és a dir, Mas, com a animal de companyia.

El sanedrí cupaire va esperar el resultat del 20D, o sigui, de les eleccions generals espanyoles, sí, es-pa-nyo-les, en les quals va promoure l'abstenció a favor del colauisme i per restar vots a ERC i DiL. I per això mateix, i de manera implacable, ha decidit enviar Mas, el 27S, el “procés”, el seu candidat, Antonio Baños, i el que faci falta (compte, Junqueras) a pastar fang.

Un referèndum, això sí, “unilateral”. Però, que potser no es va fer un referèndum unilateral el 9N? Que potser no hi va votar per exemple en David Fernàndez, en aquell “simulacre”, o en Lluís Rabell, talment com van fer 2,3 milions de persones? Que potser centenars de membres de la CUP, sí, no hi van col·laborar en els preparatius? Que potser el ciutadà Mas no està imputat per la justícia espanyola per haver donat cobertura institucional a aquell “succedani de consulta”?

Precisament per tot això la direcció de la CUP prefereix un nou 9N organitzat per Colau abans que arriscar-se a perdre el control de l'organització acceptant Mas com a pilot del procés. Legítim. Si no fos perquè la legitimitat d'aquesta estratègia es basa en la destrucció de l'“enemic del poble", del ciutadà Mas, simplement perquè per a algunes i alguns té el problema (irresoluble) d'haver nascut.