En un debat al parlament on hi és Artur Mas no hi pot faltar Kennedy. A través de les seves cites. Aquesta tarda no ha estat una excepció. I de propina Abraham Lincoln. Aquest últim citat per Xavier García Albiol. A l'inici seva intervenció i al final de la contrarèplica, creant un bonic bucle presidencial d'obertura i tancament. I pel mig, què, com ha anat la cosa entre Mas i Albiol? Doncs estic d'acord amb el que ha dit el badaloní a l'inici de la ja citada contrarèplica: hi ha hagut un to contundent en el fons però no en la forma.

Tan contundent que, un cop al faristol de l'hemicicle, Artur Mas semblava adreçar-se al cap de l'oposició. I en algun moment, crec que mirava cap en Xavier i veia en Mariano. Rajoy. Li ha etzibat tot els greuges que tenia guardats al pap des de feia temps. I Mas s'anava fent gran. I Albiol rebia la pluja i s'anava fent petit. Crec que, així a ull, en aquell moment l'aspirant a president ha crescut uns 7 centímetres i el popular n'ha perdut 10. El dubte era saber com seria la rèplica, si Albiol entraria al cos a cos i... no, ha mantingut el to amable del debat que hem anat arrossegant tot el dia. Ambient que contrasta amb el que a aquella hora passava fora de les parets del Parlament, amb el Consell d'Estat afirmant que aquí han fabricat una "insubmissió a les institucions de l'estat". No seré jo qui li digui a la gent el que ha de fer, però els senyors i senyores del Consell d'Estat haurien de venir a veure que avui aquí si han fabricat alguna cosa no ha estat insubmissió sinó almívar. Al final l'oasi català és Mimosín nedant entre cotó fluix. Al final, la sedició i el cop d'Estat a l'Estat és Sésamo Aventura.

De Kennedy a Julià de Jòdar

García Albiol, enemic íntim de la CUP (i viceversa), els ha dedicat al llarg de la seva intervenció adjectius plens d'amor. Destaca, per nombre de repeticions, la qualificació d'estrafolaris. En agraïment, tots els diputats cupaires han aplaudit drets la seva intervenció. Un marcià acabat d'aterrar a l'hemicicle (o algú del Consell d'Estat) que hagués vist l'escena pensaria que els estrafolaris estaven investint Albiol (o viceversa). I el marcià en qüestió comprovaria l'error escoltant com el portaveu de la CUP al debat, Antonio Baños, no citava Kennedy. Ni tant sols Lincoln. El seu referent era Julià de Jòdar, un dels seus companys d'escó. Bé, i Passolini. I Sant Agustí. Una interessant barreja.

El final que estava previst

I a les 19.51, votació nominal sense sorpreses que permet anar identificant les cares de les senyories que encara no tenim gaire presents. I, au, cap a casa i fins dijous, que hi haurà el segon debat d'investidura. O sigui, això mateix que hem fet durant dos dies, ho repetirem exactament igual. Només de pensar-ho, a tots plegats (i a totes plegades) ja se'ns fa la boca aigua de l'emoció (continguda, que som catalans). La diferència serà que llavors no caldrà que Mas obtingui majoria absoluta per ser president i en tindria prou amb un vot més.

I si ara em fa "la" pregunta, li diré molt clar: la resposta no la sap ningú... O sí?

... ah, que de quina pregunta parlo? Coi, de "la" pregunta sobre el que passarà dijous. Si citaran o no Kennedy...