La compareixença del president Puigdemont al Parlament per explicar la composició del seu Govern ha servit per constatar dues coses:

1. Haver de fer oposició avui, dia en què el nou Govern encara no ha pres cap decisió, recorda el primer dia d'una edició de Gran Hermano: per contracte has de barallar-te amb els altres, però en mitja hora de ser a la casa, només has tingut temps material d'emprenyar-te amb tu mateix.

2. Encara no tenim incorporat el mecanisme automàtic de dir president i que darrere ens surti Puigdemont. Ni els periodistes ni ses senyories. Li ha passat a Xavier García Albiol que, a la rèplica, ha estat hàbil perquè no se li notés, però sense l'automatisme, en un moment determinat ha dit "el senyor Junqueras i el... president".

Però a part del nou Govern, avui al Parlament també ha estat presentada la nova caçadora de Lluís Rabell. Efectivament, la gran notícia ha esclatat a les 9.34 h, quan el líder de QWERTY (CSQP pels amics) ha entrat al bar engalanat amb una peça diferent de l'habitual de color vermell. Més d'un (i d'una) s'ha ennuegat amb el cafè en veure aquesta insòlita estampa.

Superat l'impacte, a les 10 ha començat el ple amb una votació relacionada amb la compatibilitat dels diputats (i de les diputades) que ha donat pas a la compareixença del president, que era el tema. Això ha succeït a les 10.11 h.

El primer que ens ha dit Carles Puigdemont és que venia amb dues carpetes. La que servia per esprémer al màxim les competències que té la Generalitat "per respondre als efectes que té la crisi sobre les espatlles dels ciutadans", i la que "planificarà, dissenyarà i executarà els treballs del Procés que ens ha de situar a les portes del nou Estat". Vaja, la carpeta social i la del Procés. I després ens ha explicat, efectivament i durant 29 minuts, com és el seu Govern. Res que no sabéssim. Això sí, ha insistit molt en el diàleg i en l'acord, i a fer trobades i reunions. Durant la intervenció he pogut comprovar que a l'hemicicle hi havia "Max el poll", enigmàtic nom d'una de les xarxes de mòbil que m'han aparegut al llistat de xarxes Wi-Fi del meu telèfon.

10.46 h. Després d'una breu pausa, pren la paraula la cap de l'oposició, Inés Arrimadas. La seva línia argumental és que els consellers (i les conselleres) han estat triats per criteris "indepes", i no per les seves trajectòries. Se centra en Toni Comín (Sanitat) i, sobretot, en Oriol Junqueras, de qui diu que no té capacitat de negociació amb el Govern d'Espanya i que no pot ser conseller d'Economia qui va demanar aturar durant una setmana l'economia. Però Junqueras desconeix les "floretes" que li són llançades, perquè en aquell moment no hi és, al seu escó. Arrimadas també carrega contra la Conselleria d'Afers Exteriors, una competència que, diu, la Generalitat no té.

10.59 h. Torn per a Miquel Iceta. Diu que no li donarà al Govern el habituals 100 dies de gràcia sinó 37.  Perquè 100 són per 4 anys de legislatura i 37 és la part proporcional dels famosos 18 mesos. Li treu al president el no menys famós tema de les subvencions públiques rebudes al seu dia per les seves empreses de comunicació, però d'una manera molt hàbil. O sigui, explica el que s'ha escampat aquests dies, però ho remata afirmant que no dubta que tot es va fer correctament. Com dient sense dir. Dubta que Puigdemont hagi triat el Govern, no el veu estable, troba a faltar un departament de medi ambient, critica el Departament d'Afers Exteriors, que Habitatge hagi passat a Governació i acaba posant-se a disposició del Govern... Això sí, si hi ha una manera de fer més cauta. Vaja, que si hi ha moderació amb el Procés, que comptin amb el PSC.

11.09 h. En Lluís Rabell ha començat el discurs parlant de l'emergència social i ha citat els últims informes sobre desigualtat publicats aquesta mateixa setmana. Ha demanat nous pressupostos, perquè no seria útil prorrogar-ne uns que eren poc socials, ha criticat que Habitatge hagi passat a Governació, ha demanat una conselleria de medi ambient i ha acabat amb una cita: "No hi pot haver bon govern sense una oposició temible. I en això estem".

11.23 h. Xavier García Albiol ha dit que el Govern està molt hipotecat pels seus compromisos interns, que està condicionat pels seus socis de la CUP i que li recorda el tripartit. Creu que aquest és un Govern inflat, car i sense experiència de gestió, sobretot en el camp econòmic. I llavors ha carregat contra Oriol Junqueras retraient-li que a Sant Vicenç dels Horts (d'on ha estat alcalde fins fa poc) ha deixat l'atur més alt de la comarca i un immens dèficit. Com ha fet Arrimadas, també ha recordat que Junqueras va demanar aturar una setmana l'economia catalana. I això no és nou (que Ciutadans i PP usin els mateixos arguments) i reconfirma que els compren a la mateixa botiga (els arguments). Per suposat, també ha tret el tema de les subvencions a una antiga empresa del president.

I llavors s'ha produït una escena que (crec) veurem sovint durant aquesta legislatura. Albiol dient que li fa vergonya que el Govern es retiri dels processos que afecten "terroristes urbans", des de les files de QWERTY (CSQP) que surt un riure, Albiol que s'enfada i demana respecte per les persones a qui els trenquen els vidres del seu negoci. A la segona rèplica la cosa s'ha escalfat un pèl més. Rabell havia defensat "els companys" que s'han vist involucrats en incidents i Albiol ha dit amb vehemència que "no són companys" seus. Mentrestant, Albano Dante, des de el seu escó, cridava "Bárcenas, Bárcenas".

11.35 h. Moment de la intervenció d'en Joan Garriga Nana, històric de la CUP a Sant Pere de Ribes (Garraf) i un dels dos nous diputats d'aquesta formació. Un periodista present a l'hemicicle el bateja com a "Agrohipster" i Autobús de Campanya piula a Twitter que ja era hora que hi hagués un ZZ Top al Parlament. En un to conciliador reclama que aquest sigui un Govern preindependència, i diu que no demanen la lluna, sinó coses com la desaparició de barracons i que s'aturin els processos de privatització. Ho resumeix com una declaració d'intencions davant qui ha de governar per a la gent i no pel capitalisme. Quan puja cap al seu escó i passa pel costat del president, li fa un petit copet còmplice a la cama.

11.46 h. Torn de Marta Rovira (Junts pel Sí). Respon al tema Afers Exteriors afirmant que la Generalitat té competències per endegar-lo i demana a l'oposició que es llegeixi l'Estatut. Defensa la gestió de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts, on, segons ella, ha reduït l'atur i ha baixat el dèficit.

11.57 h. El president Puigdemont puja al faristol per fer les rèpliques. I ho fa amb el mòbil. Motiu? Ens ha llegit un fragment d'una entrevista consultable a la xarxa en què deixa clar que no va acabar la carrera de Filologia. Polèmica resolta. Ha insistit en el fet que aquest Govern no estarà només dedicat al Procés i ha reivindicat la seva intenció de dialogar, no com el Govern espanyol que es nega a fer-ho. A Miquel Iceta li ha dit que intentarà que la primera llei aprovada sigui sobre el canvi climàtic. A Lluís Rabell l'ha citat perquè col·labori en l'aprovació d'uns pressupostos que inclouran molta política social que es pagarà (atenció!) augmentant els ingressos. Com? No ha donat detalls.

I llavors ha aprofitat per parlar de les acusacions de rebre subvencions indegudes. Ha explicat que ell s'ha guanyat la vida a l'empresa privada, on vol tornar quan deixi l'activitat política, i que el projecte per rebre la famosa subvenció, va presentar-li precisament a Iceta, que llavors era qui gestionava aquests temes. Després ha desmentit les coses que s'han dit sobre ell aquests últims dies, inclòs el rumor que es pentina com es pentina per tapar-se una cicatriu.

Les contrarèpliques no han aportat res de nou, a excepció de l'incident Albiol-Albano Dante citat abans.

I així ha acabat el primer ple "normal" d'aquesta legislatura. El Parlament ja comença a funcionar amb normalitat, després de sis mesos esperant que el país tornés a funcionar amb normalitat.