Que al PP català les aigües baixen tèrboles no és cap novetat. Tampoc ho és que Xavier García Albiol té pressa per prendre el control del partit i imprimir el seu segell en l'organització, avui regida per una bicefàlia, ell mateix i Alicia Sánchez-Camacho, tot i que, a la pràctica, comparteixen el pes en la presa de decisions amb els Jorges –Fernández Díaz (ministre de l'Interior) i Moragas (secretari general de la Presidència del govern central)–. I si hem de situar al tauler totes les persones amb capacitat d'influència a la Moncloa i a la seu central del PP, al carrer Gènova de Madrid, no hauríem d'oblidar la jove Dolors Montserrat (vicepresidenta del Congrés), José Luis Ayllón (secretari d'Estat de Relacions amb les Corts) i la delegada del Govern central a Catalunya, María de los Llanos de Luna, íntima de Sánchez-Camacho.

I quin problema hi ha? Doncs que han començat a treballar en les candidatures al Congrés dels Diputats i no surten els comptes, ja que tothom pretén assegurar-se un seient a la carrera de San Jerónimo. Això, si no comptem que tindria tota la lògica del món que un dels valors ascendents del partit, Andrea Levy, que ocupa el càrrec de vicesecretària d'Estudis i Programes del PP, tingui un lloc de sortida assegurat tot i haver figurat com a número dos a la llista d'Albiol al Parlament, perquè té la feina al carrer Gènova.

A les generals del 2011, el PP català va obtenir el segon millor resultat de la seva història (només per darrere del de l'any 2000) amb 11 escons, set dels quals eren per Barcelona. En aquests moments, els càlculs més realistes no poden anar més enllà de cinc o sis seients, quatre o cinc per Barcelona i un per Tarragona. A Lleida i Girona seria extraparlamentari. Algun pes pesant s'haurà de quedar al dic sec i d'aquí vénen els nervis. El sorpasso de Ciutadans ha instal·lat el PP català, però també l'espanyol, en les seves hores més baixes en molts anys. Mentrestant, l'stablishment espanyol, però també el català, festeja dissimuladament Rivera, dóna suport a un govern PSOE-Ciutadans i compta els dies perquè arribi un canvi de govern que no és gens improbable.