A les pròximes hores, segons va anunciar ahir el Govern espanyol per boca de la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, la Generalitat de Catalunya rebrà els diners del FLA retinguts, cosa que li permetrà fer front al pagament de proveïdors farmacèutics (101 milions), venciments de deute (200 milions) i diverses despeses menors, com ara concerts sanitaris, subvencions a entitats locals i d'altres, fins a arribar a la xifra de 319 milions d'euros. Una setmana ha durat el contenciós des que l'Executiu espanyol va decidir tancar l'aixeta i tallar l'aigua i sotmetre el Govern català a un acte públic d'humiliació només comparable al que va patir al seu dia el primer ministre grec Alexis Tsipras per part de la Unió Europea i la troica.

És evident que sense la resolució política que va aprovar el Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre i que era una declaració, no un acte jurídic vinculant, el Govern espanyol no hauria portat les coses tan lluny. La qüestió és si es poden adoptar represàlies que perjudiquen a tots els ciutadans (els farmacèutics catalans, per exemple, no voten òbviament un únic partit) per un entestament polític. I utilitzar per a això i com a botó nuclear els diners públics que, a més, en origen procedeixen dels contribuents de la comunitat autònoma que es pretén asfixiar. El Fons de Liquiditat Autonòmic pretenia ser el 2012 una línia de crèdit que ajudés les comunitats autònomes després de la caiguda d'ingressos i ha acabat sent l'instrument per suprimir l'autonomia financera de la Generalitat.

No deixa de ser una llàstima que en una qüestió com la del FLA, que poc o res té a veure amb la independència sinó tan sols amb l'autonomia d'una comunitat autònoma –a menys que se les vulgui transformar a totes en simples diputacions provincials–, no hi hagi hagut més complicitat entre els partits catalans. Encara que sempre es diu que a Catalunya "la pela, és la pela", l'únic cert és que els bascos ens donen en aquest tema lliçons permanents i en defensa del concert estan sempre units, des del PP fins a EH Bildu. I aquí, mentrestant, ni concert, ni autonomia financera, ni FLA.