L'Ibex 35 es va desplomar ahir un 4,44% descendint fins a 8.122 punts, el seu nivell més baix des de juliol de 2013. La seva tremenda caiguda no va ser solitària perquè l'Eurostoxx 50 va descendir un 3,27% i el Dow Jones mostrava una tendència de descens igualment dura i perillosa. Aquest minicrac no és tècnic: revela el final d'una època en què els mercats borsaris van ser sostinguts pels bancs centrals. La confiança s'ha evaporat. La fórmula keynesiana de regar amb diners els parquets perquè pugin les cotitzacions i l'efecte riquesa ha entrat en crisi. Entrem en una nova etapa.

Avui, la publicació d'un article en la premsa alemanya firmada pel president del Bundesbank, Jens Weidemann, i el seu homòleg francès François Villeroy, en que es deia que el Banc Central Europeu "no pot crear un creixement econòmic sostenible en la zona euro", ha donat el senyal de venda als mercats.

Aquesta declaració de desconfiança cap a Mario Draghi es va afegir a la que van mostrar els mercats davant de l'última declaració de la Reserva Federal americana de fa dues setmanes, en la qual, després de reconèixer que la situació econòmica global donava mostres d'empitjorar, va ser incapaç d'anunciar que estava disposada a renunciar al seu pla de pujades de tipus d'interès aquest any. L'ambigüitat mostrada per Janet Yellen va provocar forts descensos a Wall Street, que van ser momentàniament compensats per promeses expansives del Banc del Japó i de la Xina.

El paradigma dels banquers centrals com a herois del nostre temps s'ha enfonsat amb estrèpit

Però això no va evitar judicis durs, com el que va formular en una nota molt llegida El Erian, un analista molt reputat a la Borsa de Nova York i als mercats globals. Comentant les últimes dades decebedores de creixement en els últims trimestres als Estats Units, va dir que la política monetària de la Reserva Federal era incapaç de situar l'economia americana en el seu potencial de creixement, mentre que el nivell d'endeutament creixia perillosament.

La demanda avui dels banquers centrals europeus d'un ministre de Finances europeu que estigui per sobre del BCE que, sense menyscabar la seva independència, imposi reformes i programes en la zona euro ha estat el cop de gràcia. El paradigma dels banquers centrals com a herois del nostre temps —miratge tan esbombat per madame Lagarde, patrona de l'FMI— s'ha enfonsat amb estrèpit. I a veure ara com es fa front al risc d'una nova recessió global sense caure en la temptació de volar en direcció de la màquina de fer diners.