Amb la compareixença de l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que les jutja juntament amb el president Artur Mas per quatre presumptes delictes en haver col·locat les urnes el passat 9 de novembre, s'ha iniciat un dels processos judicials més peculiars de la nostra història recent. Delicte? Quin delicte? No hi va haver referèndum, tampoc no hi va haver consulta, hi va haver un procés participatiu el qual es va menystenir fins a l'extenuació. Tot van ser rialles sobre les urnes de cartró, el sistema de recompte dels participants en la jornada de votació, els interventors, les garanties democràtiques... Va ser considerada, fins i tot, una gran botifarrada. Això hi és a les hemeroteques i al cercador Google. Fins que de cop el relat va canviar. Van passar unes quantes hores i, amb els mitjans de comunicació internacionals a sobre, el que havia estat objecte de mofa es va transformar en un seriós desafiament a l'Estat. El govern del PP, ferit, va reaccionar, va fer intervenir la fiscalia general de l'Estat i la resta és de sobres conegut per tots.

La imatge d'una gran majoria política que va projectar ahir la plaça de Sant Jaume, amb els seus principals dirigents a sobre d'una tarima portant cada un d'ells una urna de cartró en favor del dret a decidir, envia un missatge de gran calat a l'Estat. Situa en la protesta i el desafiament català al govern de Rajoy en un total de 83 parlamentaris, dels 135 que componen el Parlament, i eleva fins al 59,19% el percentatge de vots populars que van obtenir els seus representants a les urnes el passat 27S. Als partits independentistes de Junts pel Sí i la CUP es van sumar aquelles formacions com Catalunya Sí que es Pot i Unió que, tot i estar en contra de la independència, sí que estan a favor del dret a decidir.

El fet que cap dels dos principals partits de l'Estat, PP i PSOE, no s'alineï, ni que sigui mínimament, amb les reivindicacions dels manifestants de la plaça de Sant Jaume, igual que C's, que està cridat a ser el comodí després de les eleccions del 20 de desembre, dóna una idea de l'enquistament a què s'ha arribat. Una altra cosa és que no es vulgui veure i es continuï deixant la política en mans dels jutges.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat