El debat que s'ha generat aquesta setmana arran de les paraules —desafortunades segons la meva opinió— de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha fet que els assumptes a tractar siguin d'allò més diferents.
Sobretot, perquè l'atzagaiada en comunicació de Montero ha posat el focus sobre les relacions sexuals entre nens, i sobre el fet que un adult pugui tocar-los amb el seu consentiment.
Des de Podemos insisteixen a dir que tot el conflicte i escàndol generat ha estat per la "manipulació de Vox", quan en realitat, el que ha succeït és que la ministra ha dit literalment el que ha dit. Encara que també és cert que les seves paraules eren en un discurs en el qual haurien de ser contextualitzades. Però el que va dir és un fet i no hi ha manipulació sobre això, per molt que s'encenguin els podemites davant la barbaritat expressada per la ministra.
Acceptem el seu intent d'explicació, però, en qualsevol cas, seria interessant reconduir les ires per tractar que, de tot això, en pugui sortir alguna cosa positiva, sobretot perquè la qüestió fonamental és l'educació sexual dels nostres fills. I no és un tema sense importància.
Em pregunto per què sembla ser tan complicat exposar a la societat la importància de l'educació sexual des d'edats primerenques, sense haver d'esperar a l'adolescència. El que s'aprèn des de petits, ben petits, s'assimila amb naturalitat, s'integra al nostre coneixement i ens permet créixer sense complexos, sense ombres, sense tabús, i sobretot, també, sabent el que ens pot perjudicar. Per això estic segura que introduir en l'educació dels més petits qüestions fonamentals i bàsiques que afecten la seva llibertat, el seu desenvolupament emocional i la seva personalitat és positiu i és necessari.
El que s'aprèn des de petits, ben petits, s'assimila amb naturalitat, s'integra al nostre coneixement i ens permet créixer sense complexos, sense ombres, sense tabús, i sobretot, també, sabent el que ens pot perjudicar
És important, òbviament, que els qui imparteixin la formació sobre educació sexual siguin professionals i tinguin molt clar que cal tenir especial sensibilitat a l'hora d'abordar qüestions que tenen moltes diferents maneres d'entendre's en l'àmbit familiar. Ningú no pot negar el pòsit de la religió, la tradició i la cultura pel que fa a la visió de la sexualitat. I per això, és fonamental que allò que els haurien d'ensenyar als nostres fills sigui contingut que a ningú no pugui fer-lo sentir alarma.
Tinc la sensació que des del ministeri d'Igualtat s'ha volgut abordar aquest tema sense tenir en compte en molts casos la realitat social en la qual convivim amb diferents famílies, de diferents realitats, amb moltes diferents visions d'allò que és i hauria de ser la sexualitat. Ficar-se de ple i provar d'imposar no és el millor camí per buscar l'objectiu que de veritat ens hauria d'importar: que els nostres fills sàpiguen entendre que les relacions sexuals són una cosa natural, que tenen riscos i que és necessari aprendre a parlar-ne per a així poder plantejar preguntes sense por i demanar ajuda quan sigui necessari.
La sexualitat és un tema que en moltes famílies és incòmode abordar. Almenys en la nostra societat, durant molt temps, d'això no se'n parlava, tot estava envoltat d'un halo de pecat i d'obscurantisme, de culpa i de por, que no ha ajudat en absolut a evitar abusos, malalties i embarassos no desitjats.
Durant molt temps, d'això no es parlava, tot estava envoltat d'un halo de pecat i d'obscurantisme, de culpa i de por, que no ha ajudat en absolut a evitar abusos, malalties i embarassos no desitjats
Com més amagat estigui el tema, més interès suscitarà en els petits a mesura que vagin creixent. I tard o d'hora, arribaran pel seu compte a "descobrir" allò que nosaltres no ens hem atrevit a mostrar-los, i molt probablement, el que es trobin pugui ser el menys recomanable. Estic pensant en escriure això en la pornografia, de tan fàcil accés en aquests dies per a qualsevol "gràcies" a internet.
Moltes vegades els pares no som conscients del material que està a l'abast dels ulls dels nostres fills. Pensem que les barreres i els filtres són eficaços, però en realitat, no és així. I com en molts casos els nens saben que no es pot parlar a casa d'aquests temes, perquè generen incomoditat en massa casos, eviten preguntar i comentar el que han vist. Més endavant, és molt probable que se'ls acudeixi fer el pas i "provar" pensant que allò pot ser divertit.
No voler saber sobre un tema no significa que l'assumpte no existeixi. I cregui'm que els adolescents tenen accés a una quantitat d'imatges, vídeos i material a internet que no imaginem.
Els "reptes", els "jocs" i les burrades que proliferen entre els adolescents tenen molt a veure, precisament, amb la falta de coneixement sobre la sexualitat, i amb la facilitat a l'accés de material pornogràfic sense filtres. Serveixi com a apunt que a les plataformes a què els joves accedeixen, que en molts casos no tenen ni la més mínima seguretat per evitar l'accés a menors, poden arribar a veure's violacions reals i abusos gravats a víctimes. Imagini's quina idea pot tenir una criatura si aquesta és la seva primera aproximació a una relació sexual.
Ningú no vol que els seus fills puguin veure's en una situació d'abús i no siguin capaços de defensar-se d'ella. Però per a això és fonamental que sàpiguen identificar aquesta situació com a inacceptable. Quantes vegades, les víctimes ja adultes que van patir abusos en la seva infantesa, pensaven que allò que els estava succeint era normal? Quants els van amenaçar perquè no diguessin res, carregant durant anys amb el dubte de saber si s'havien portat correctament o incorrectament?
El silenci en un assumpte tan important no pot ser opció. Els nostres fills han de conèixer que la sexualitat és una faceta de les seves vides, positiva, agradable i que s'ha d'abordar amb responsabilitat. Que el respecte a un mateix i als altres és clau perquè el sexe no ens faci mal. I que, en cas de dubte, és fonamental informar-se abans de deixar-se portar.
És imprescindible créixer sabent quines eines tenim per protegir-nos, per dir que no, per sortir corrents en una situació compromesa
És imprescindible créixer sabent quines eines tenim per protegir-nos, per dir que no, per sortir corrents en una situació compromesa. I que hem de denunciar-ho. Sigui qui sigui que hagi intentat traspassar la línia vermella. Com abans sàpiguen totes aquestes qüestions, més fàcilment ho entendran i estaran preparats per créixer com a adults sexualment sans i responsables.
Però, per descomptat, hi ha una faceta fonamental de la qual també cal parlar-ne: no són només els nens que necessiten educació sexual. Som, fonamentalment els adults, que necessitem que se'ns informi d'un assumpte del qual ningú no ens ha volgut parlar. I que no serveix pensar que, partint de la nostra experiència, ja en sabem prou. En absolut.
La sexualitat és una dimensió de les persones fonamental que ha quedat sempre pendent de ser explorada i coneguda. És un tema del que rares vegades es parla i del qual, a més, no ens atrevim a preguntar generalment. I per això, hi ha malalties, hàbits i costums que hauríem de conèixer principalment per la nostra pròpia salut. I també, és clar, perquè la sexualitat és una dimensió de la persona que moltes vegades està plena de bloquejos que no ens permeten sentir plaure, ni estimar-nos, ni voler als altres. I això, sens dubte, és trist i greu.
On està el problema, llavors? Sincerament crec que, per poder abordar totes aquestes qüestions, el que fa falta és una enorme sensibilitat, unes grans dosis de respecte envers tots els que sentin recel i tinguin por, o senzillament rebuig, i això és precisament el que des del Ministeri d'Igualtat, no només no s'ha fet, sinó que més aviat sembla haver-se apostat per tot el contrari. Escandalitzar, estirar massa de la corda, i fer que tot salti pels aires. I al final, com sempre passa, allò important sense fer, que és abordar entre tota la societat la urgència d'educar de la millor manera possible els nostres fills perquè creixin feliços.