Espanya és un Estat molt preocupat per l'educació de la seva canalla. Per això des de l'any 1985 no ha posat en marxa un sistema educatiu, no, sinó set. Au, que la casa és gran!

El millor d'aquests canvis, a part que la varietat fa la vida menys monòtona i més entretinguda, és que ha permès diverses generacions enriquir-se literàriament, estimular la imaginació i millorar la pronúncia de construccions semàntiques complexes.

Fixi’s que, de moment, ja han creat fins a 7 paraules diferents: LOECE, LODE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE i LOMCE. I això amb molts pocs recursos: 1/ una única base inicial amb el LO de Llei Orgànica, 2/ l'ús de la E com a única vocal de reforç i 3/ l'absència de la sempre sobrevalorada i omnipresent A. Per sort, i a canvi, en consonants no han estalviat gens, i així en tenim de palatals, de palatals fricatives i d'algun so que podria acostar-se a un fonema palatal africat. Impressionant, oi? L'enveja de la comunitat educativa mundial.

Aquesta originalitat ha vingut acompanyada de la sempre necessària estimulació del que seria la cosa gutural. Crear conceptes com LOGSE o LOPEG són com una pluja primaveral per la glotis dels espanyols.

Però ara feia tres anys que no hi havia cap canvi en la llei. I es notava tristesa i desencís en la societat. Als bars i als mercats la gent ho comentava:

  • És increïble, encara no han modificat l'última llei d'educació!!!
  • La culpa és de Zapatero.
  • I d'en Merlí. Tanta filosofia els té despistats...

Per sort, conscients d'aquest desencantament, els responsables de la cosa han pres la sàvia decisió de recanviar la llei. L'última, de l'última, de l'última de totes les lleis que s'han fet i s'han desfet. Per tant, a partir d'ara, les avaluacions finals o revàlides que estaven previstes continuaran existint, però només de nom. O sigui, que sí però no. O sigui, hi haurà revàlides, però no es faran. I hi haurà selectivitat, però no existirà oficialment i tindrà un altre nom. O no, perquè d'aquí a una setmana potser ho tornen a canviar. Com per aclarir i facilitar les coses, oi?  

I, al final, el resultat de tot plegat és que a Espanya l'ensenyament no és l'eina que serveix per donar una educació i uns coneixements a la població, sinó la manera d'intentar adoctrinar-la. Per aquest motiu, quan mana l'esquerra fa una llei amb uns certs postulats ideològics, quan mana la dreta canvia aquests postulats per uns de propis, quan torna a remanar l'esquerra els recanvia pels seus, quan retorna a reremanar la dreta els rerecanvia, quan reretorna a rereremanar l'esquerra els rererecanvia i així fins l'infinit i molt més.

I si això passa amb l'educació, imagini amb la resta. Bé, o millor que no ho imagini...