La desaparició de la cúpula del grup de mercenaris rus Wagner, amb Ievgueni Prigojin al capdavant, arran del misteriós accident d’avió de fa uns dies, no sols està envoltada de molts interrogants, sinó que genera malfiances i obre la porta a tota mena d’interpretacions, fins i tot d’especulacions.

De fet, les declaracions de Vladímir Putin a la TV russa en què, per una banda, criticava Prigojin per “haver comes errors importants a la seva vida”, però que, per l’altra, afirmava la “contribució significativa” que el mercenari i el seu grup havien fet en les operacions militars a Ucraïna i el destacava com a “home de talent també en l’àmbit dels negocis” encara han generat més confusió, també entre els observadors més avesats a seguir el Kremlin.

Uns recels que seran difícils d’esvair quan, per una banda, el portaveu de Putin, Peskov, ha parlat de la possibilitat que l’accident de l’avió es tractés d’una “atrocitat deliberada” i, per l’altra, en negués una possible investigació internacional, en considerar-ho un afer exclusivament rus i que ja s’està abordant adequadament. Ara bé, resulta que el Comitè Interestatal d’Aviació, l’organisme que habitualment investiga els accidents d’aquesta naturalesa a diversos països exsoviètics, inclosa la Federació Russa, s’ha inhibit en aquest cas. I ho ha fet, això sí, a favor d’una altra indagació que —també excepcionalment— reporta directament a Putin de l’evolució de tots els detalls.

En qualsevol cas, el que és evident —en mig del que sembla ser una campanya de desinformació prou ben travada— és que allò que envolta Prigojin i el Grup Wagner, especialment a partir de l’estrany amotinament del 23 de juny passat que el va dur a poc més de 200 quilòmetres de Moscou, està ple d’esdeveniments anormals i desconcertants, difícils d’interpretar.

Per una banda, el mateix amotinament, que no va durar ni 24 hores, i que el va aturar la mateixa persona que l’havia iniciat, Prigojin, tot i no trobar pràcticament resistència i situar les seves tropes gairebé a les portes de la capital. És més, segons es va dir en aquell moment, el motí es va aturar per un acord —mediat pel president bielorús Lukaixenko— que el mateix Prigojin ignoraria en qüestió de dies. Un dels seus punts clau, el suposat exili del líder de Wagner a Bielorússia, no va durar ni una setmana, i és conegut que els darrers dos mesos, Prigojin ha estat viatjant sense gaires impediments per diversos indrets de Rússia i de l’Àfrica, on el seu grup té desplegades operacions de tota classe en diversos països.

Però encara fou més desconcertant conèixer que, pocs dies després de l’esmentat aixecament, Putin —tot i haver estat posat en evidència per Prigojin— el va rebre, a ell i a unes quantes desenes de comandaments de Wagner, i hi va mantenir una llarga reunió. No van transcendir gaires detalls d'aquesta trobada, però sí que s’ha sabut que Prigojin va rebutjar l’oferta perquè els seus comandaments continuessin lluitant al front ucraïnès. Per alguns observadors, aquesta reunió va ser una prova més de la debilitat de Putin, incapaç d’aturar per la força al cap de Wagner. Per d’altres, una evidència més que les formes de funcionar del poder i l’elit russa actual responen més a una lògica de funcionament mafiós que al funcionament clàssic derivat de la raó d’estat.

Només el temps ens podrà dir si aquest “accident” finalment ha reforçat o debilitat Putin

Però també confon el mateix fet de l’accident de l’avió, tan evident per a uns, menys clar per als altres. Primerament, pel simple fet que tota la cúpula de Wagner viatgés al mateix avió. Essent coneixedors del gran nombre d’enemics que s’havia anat creant aquest grup mercenari els darrers anys, tant a fora com a dins de la Federació Russa, sorprèn que no prenguessin més precaucions en els seus desplaçaments. I més ara, que sembla que el mateix Prigojin era conscient de la situació en què es trobava.

Com també estranya la rapidesa amb què tot plegat s’ha investigat i s’han pogut obtenir les “certeses” respecte a les identitats de les deu persones que haurien mort en l’accident, començant per Prigojin, però seguint pels altres sis membres de la cúpula de Wagner i els tres membres de la tripulació de l’avió. Especialment, si tenim en compte que no és la primera vegada que es dona per mort Prigojin en accident d’avió. Ja va passar el 2019 a l’Àfrica, informació que el temps va acabar desmentint.

El secret amb què s’han dut a terme els enterraments, tot i que en part comprensible, si tenim en compte la sensibilitat política i de seguretat del tema, tampoc no han ajudat a clarificar la qüestió. I només el temps ens podrà dir si aquest “accident” finalment ha reforçat o debilitat Putin.

Per a la majoria dels analistes, un incident tan obert, dramàtic i evident és una mostra que a pesar dels dubtes sorgits els darrers mesos, el lideratge de Putin continua essent del tot sòlid i sense escletxes. Per d’altres, Putin va quedar aquest estiu molt debilitat en mostrar-se incapaç de controlar, o frenar per la força, Prigojin i el seu entorn. I encara ho estaria més ara, ja que la fi abrupta dels líders de Wagner li pot provocar la pèrdua dels suports dels sectors nacionalistes més radicals, partidaris de pagar el preu que calgui per assegurar la victòria rotunda de Rússia en la invasió, en gran part fallida, d’Ucraïna.

De tot plegat, el que menys estranya, però, són les dates en les quals ha ocorregut. El mes d’agost, on l’atenció mediàtica és de les més baixes, és un bon moment per resoldre dossiers incòmodes. O això diuen alguns especialistes en l’àmbit de la comunicació.

Convé no oblidar, tampoc, que el canvi d’estratègia del Kremlin a la guerra d’Ucraïna —que redueix notablement la necessitat dels serveis dels mercenaris de Wagner— també podria ser un factor que ajudi a entendre el context actual. De fet, mentre Moscou va mantenir una estratègia de guerra ofensiva (en gran part fallida), la dependència dels mercenaris era molt més alta que no pas ara, tal com es va provar a la batalla de Bakhmut.  A partir del moment en què Rússia s’ha atrinxerat als territoris ucraïnesos que ha pogut ocupar i mantenir, i ha optat per una estratègia defensiva, la situació ha millorat per als interessos de Moscou. En aquest nou context, en el qual el Kremlin buscaria consolidar els guanys territorials aconseguits per Rússia de cara a unes eventuals converses de pau; la dependència dels mercenaris del desaparegut Prigojin són pràcticament nul·les, sobretot quan l’esperada ofensiva ucraïnesa no ha resultat gaire exitosa, malgrat disposar dels tan anhelats carros de combat de fabricació europea: Leopard II i Challenger.

Sigui així, o no, en aquest afer són molts més els dubtes que no pas les certeses, i com més dies passen la “boira de la guerra”, que deia Clausewitz, ho confon tot encara una mica més. Serà el temps el que ens farà intel·ligibles, o no, els molts clarobscurs i fets insòlits d’aquests dies.