Kachi agrana el seu trosset de balcó mentre, descalç, va xiulant alguna cançó de Nigèria, lo seu país de naixement. En un racó dels que neteja, tres bicicletes amuntegades. Compartix pis amb dos compatriotes més que van a treballar cada dia pedalant. Al mateix moment, Libertad, des del carrer estant, aixeca el cap i diu a Kachi a ple pulmó que avui ha de comprar un rosa, eh? I ell, somrient, li diu que sí, que sí, mentre ella camina pel barri amb una samarreta blava i verda amb una roda roja al centre, orgullosa de la seua ètnia gitana. Al mateix moment, Gonzalo i Silvia aixequen la persiana del seu bar. Normalment en diumenge no obrin però Sant Jordi és Sant Jordi i esta parella de germans argentins han decorat l'aparador amb roses i avui no fan festa perquè a Catalunya és la festa per excel·lència.
Un noi i una noia passegen per un carrer peatonal agafats de la mà, amb la timidesa de les relacions incipients. Potser és lo seu primer 23 d'abril junts. Unes passes més enllà, dues amigues es regalen un llibre simplement perquè celebren l'amistat i al seu costat dues mares gronxen son fill al cotxet mentre fullegen contes a la paradeta de la llibreria que ha obert les seues portes fa poc. Molt de mèrit sempre pels qui aposten per obrir esta mena de negocis que són molt més que una empresa. Si ara —en plena crisi climàtica— les piscines municipals estan considerades refugis climàtics, les llibreries haurien de tindre la categoria de sopluig de l'ànima, amb sequera o sense, que l'esperit sempre necessita pluja.
Nacionalitats i ètnies. Amors i religions. Gèneres i generacions, diluïts en una fórmula que mescla pètals i pàgines, país i reivindicació
La iaia que es mira el iaio amb tendresa, dècades de roses los precedixen. Una capseta a casa en conserva pètals secs, testimonis d'un amor intemporal. Lo sol dibuixa mig carrer d'ombra i mig de llum, com si fos una barra de gelat de xocolate i vainilla. I les persones que hi circulen i hi baden llepen lo dolç amb avidesa, remenant tapes dures i edicions de butxaca, respirant cultura i estima. Carles camina sol, pensatiu, amb una rosa a la mà. És lo primer any que no l'hi podrà regalar a la seua (nostra) estimada Montse, una altra d'aquelles que ha marxat massa prompte. Franges de cel s'escolen entre les parets verticals dels edificis que li graten lo blau.
Videotrucades per salvar la distància dels enamorats, Quirc i Naia venent flors als adults del poble, xiquets llegint poemes. Rams enviats per Interflora. Llibres més venuts, més llegits o més comprats, dins d'esta societat que tot ho compta i tot ho suma, com si només lo número fos important. Dues jóvens cosines, Maria i Heloïse, xalen per Barcelona, lluny de les respectives ciutats que les han vist nàixer. L'una, arribada en tren, i l'altra, vinguda en autobús, es fan desenes de selfies intentant atrapar el moment i l'emoció. Carpes de partits polítics apuntant-se al carro matusserament, que venen eleccions... que potser esta mena de paradetes no haurien d'estar permeses en una diada tan del poble. Tres generacions de Jordis (iaio, fill i net) fent-se la foto del sant a l'hospital, que els vells cada cop ho són més.
Ignasi i Àngel es feliciten l'amor amb la senyera i l'arc de Sant Martí de fons. Marcel·la i Rosa es miren als ulls entre arrossals com si fos lo primer dia. Marta li compra un llibre al seu amor amb lo cor encara encongit per l'última sacsada de la vida, que li ha dixat estabornida la salut de l'estimat. Famílies senceres al carrer, orenetes cantant los seus versos en català, que aquí fa falta tothom per a defensar i compartir la llengua. Nacionalitats i ètnies. Amors i religions. Gèneres i generacions, diluïts en una fórmula que mescla pètals i pàgines, país i reivindicació. I de fons la hipnotitzant veu de Sílvia Pérez Cruz que desgrana la seua nova cançó: Els dracs busquen l’abril, poemes de desig. L’amor de primavera viurem aquest estiu.