Catalanes, sabíem que Espanya ens roba, però des de fa un temps que sabem que també ens espia... mentre dormim! I ho fa amb tots els mitjans que té a la seva disposició: amb la macrooperació del Catalangate i les escoltes del programari israelià Pegasus, i la infiltració de policies en els moviments socials i polítics catalans considerats antisistema o antiespanyols. D’això últim ens n’acaba d’informar, per segona vegada, la Directa, en un exercici magnífic de periodisme d’investigació (que encara n’hi ha!) titulat: “Dani, el segon talp d’estat per espiar l’activisme”. Al juny de l’any passat, destapen que el policia nacional I.J.E.G., més conegut pels seus col·legues com Marc Hernández Pon, s’havia infiltrat durant dos anys als moviments independentistes a través del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i del grup pel dret a l’habitatge al barri Gòtic (Resistim al Gòtic). Davant l’escàndol i les denúncies, l’Audiencia Nacional senzillament deixa d’investigar perquè les activitats de l’espia infiltrat “ja havien acabat”, i sembla que les responsabilitats polítiques també. Però aquest 30 de gener la Directa ens descobreix que en realitat no s’ha acabat perquè no és pas l’únic que fa aquesta feina: D.H.P., àlies Daniel Hernández Pons (quanta imaginació en la intel·ligència espanyola!), feia 3 anys que actuava com a infiltrat a La Cinètika, un centre social okupat proper a la Meridiana.

Si mireu amb atenció les fotografies dels espies, veureu que les Mata Hari modernes han canviat de gènere i d’imatge, ara són homenots culturitzats al gimnàs, plens de tatuatges, amb cabell de raspall, i van vestides amb un “look playero” força informal i menys sofisticat. Però funciona. El membre conegut com a Daniel usa la tècnica de seducció de l’antiga espia i aconsegueix establir relacions sexuals i amoroses (sic) amb 8 dones del moviment associatiu amb l’objectiu de recollir informació privilegiada en un context propici d’intimitat. Quan es descobreix el nou escàndol, 5 de les afectades decideixen l’1 de febrer interposar una querella —a través del sindicat CGT i del grup Iridia— per, en poques paraules, violència política i sexual.

En aquest cas, la infiltració del membre del CNP planteja dues derivades que s’entrecreuen. Per una banda, hi ha un clar objectiu polític: la voluntat de l’estat espanyol de controlar la dissidència des de dins, en aquest cas, els grups i moviments juvenils independentistes i d’esquerres considerats perillosos pel sistema. El ministre de l’Interior Grande-Marlaska del “gobierno más progresista de la historia” justificava al setembre la legalitat d’aquesta operació, tot dient que: “Estem en un estat de dret i les funcions de les forces de seguretat de l’Estat són garantir la seguretat i els drets i llibertats del conjunt dels ciutadans”. Òbviament, d’aquesta protecció n’estan exclosos els independentistes catalans en general i les 8 dones de La Cinètika en particular. Elles són l’altre element important d’aquest cas amb la derivada feminista que planteja, perquè elles han estat l’instrument genèricament marcat del qual se n’ha abusat sexualment, emocionalment i moralment per tal d’aconseguir aquell control polític que tot, tot ho justifica. Instrumentalitzar el cos i les passions de les dones no només és considerar-les com a objectes disponibles a la mà (com un kleenex que un cop usat es pot llençar!), sinó que està en la línia de la que coneixem com a “cultura de la violació” en la qual la violència sexual, política, psicològica, etc. contra les dones s’usa com una estratègia deliberada de control i d’atemorització social contra elles i contra els col·lectius que representen.

El ministre de l’Interior Grande-Marlaska justificava al setembre la legalitat d’aquesta operació: “Estem en un estat de dret i les funcions de les forces de seguretat de l’Estat són garantir la seguretat i els drets i llibertats del conjunt dels ciutadans”. Òbviament, d’aquesta protecció n’estan exclosos els independentistes catalans en general i les 8 dones de La Cinètika en particular

Que aquests dos elements estan molt presents en el cas del membre del CNP conegut com a Daniel és molt clar a les xarxes socials. Per exemple, el twitter d’un tal Capitán Bitcoin (@CapitanBitcoin) que compta amb més de 143 mil seguidors, bull aquests dies de comentaris significatius. Aclarim-ho: aquest compte va ser creat el 2012 per algú que es considera “activista por el cambio cultural” i que és autor d’un pamflet titulat «Disidencia Activa: Manual contra la Dictadura Progre», cosa que traduït vol dir que el seus objectius preferits són els immigrants subsaharians; les mesquites i els musulmans de l’estat espanyol, als qui qualifica de terroristes gihadistes i en destaca sempre notícies on són protagonistes de robatoris, assassinats i violacions; els col·lectius LGBTI+, als qui qualifica de “tribu de degenerats”; i es declara furibund anticomunista i admirador sense reserves de Juan Roig, el propietari de Mercadona.

Els seguidors han deixat milers de comentaris al seu tweet on explica el cas del policia nacional conegut com a Daniel i l’affaire amb les 8 dones que han patit la seva seducció. Independentistes i feministes són el blanc a abatre sense complexos, sense pietat. Per al Daniel tot són elogis patriòtics i masclistes, així, barrejats. Se’l felicita per heroi, soldat, sant, valent, puto amo, digne d’aplaudiments i de rebre medalles —com la de “Los caídos en acto de servicio”—, digne també que se li erigeixin monuments i estàtues com a màrtir del “Todo por la patria” en versió “for king and country”, i un reconeixement “Ave César” d’autèntic gladiador. Però els millors elogis li arriben quan la seva feina antiindepe com a mascle inseminador es considera un acte de penetració en l’enemic (amb o sense “folliconsentimiento”, que això no importa), cosa que li suposa “un par de huevos” i un estómac considerable pel fet d’haver intimat amb aquestes “feas, soguarras i alérgicas al aseo” que són les independentistes catalanes.

I per a elles? Doncs per a elles tot són desqualificacions salvatges del seu cos i de la seva imatge, referències a la seva sexualitat i lògicament a la seva militància política (també tot junt, tot barrejat). Al costat de fotografies escarnidores de dones cupaires apareixen les qualificacions que diuen merèixer-se per “callos (malayos”), orcs, lletges, putes, tontes, monstres; que van tan malservides que haurien d’estar agraïdes perquè un Viriat espanyol superés l’aversió que provoquen els serrells antisistema i les seves aixelles peludes. Un paio, el Daniel, que de fet venia a satisfer els seus desitjos inconscients més profunds de “Fuck the police”, no? Un policia tan llest que va triar satisfer 8 catalufas, “una por cada segundo que duró la independència”, fixa’t si en sabia i com ho tenia tot premeditat.

Si els comentaris d’aquest fil de twitter no són dignes de ser considerats delictes d’odi; si l’activitat dels policies infiltrats no es mereix una investigació per part dels jutges de l’estat (per demanar que no quedi, i si és que ells mateixos no ho han autoritzat!), potser que el ministre Marlaska repassi què vol dir protegir els drets i llibertats de les ciutadanes, ni que siguin catalanes.