Si pot o no mantenir-se al seu lloc el fiscal general de l'Estat és un debat que Álvaro García Ortiz i el govern espanyol han aclarit. No pensa marxar i la pilota segueix cap endavant des de l'ordre de processament fins on l'ha col·locat el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños. Aguantarà el recurs de reforma i apel·lació. És una decisió institucional i jurídicament pot seguir al seu lloc. Però la pressió creixerà fins a ser irrespirable d'aquí a la fase del banc dels acusats, on el jutge Hurtado està disposat a arribar amb els arguments de l'ordre de processament, si la Sala li ho permet.

La fe cega del govern espanyol en el fiscal general és poc higiènica. Per separació de poders, no és l'Executiu el que ha de defensar la innocència del cap suprem de la Fiscalia. La causa està viciada d'origen per una batalla política entre dos governs espanyols amb el jutge Hurtado comprant els arguments d'una de les parts. Una hipòtesi que ha mantingut sense indicis sòlids mentre ha anat apartant els testimonis que la desmantellaven. Una altra cosa és la tensió que suposa veure un fiscal general processat acusat per un altre fiscal. És una situació insostenible per a la institució i un dilema sobre com ha de defensar la seva innocència García Ortíz sense possibilitat de tornar al càrrec, l'objectiu real de la denúncia inicial.

No és un xoc institucional entre la Fiscalia i el Suprem. És entre el Suprem i el govern espanyol. Per això el jutge es delata apuntant a aquesta conspiració sense una sola prova. És difícil defensar les garanties processals i deixar córrer la falta d'indicis de pes. A un magistrat del Suprem se li pressuposa qualitat jurídica i argumental per processar un investigat. El delicte de revelació de secrets és material: el fiscal va filtrar el correu o no ho va fer. A la instrucció, l'indici més important és un esborrament del mòbil quan la investigació estava en marxa, un fet, que pesarà a García Ortiz tota la seva carrera. Potser ho va fer per eliminar proves o per ocultar una amant. I fins ara, el jutge no ha pogut creuar l'esborrament amb altres indicis.

No és un xoc institucional entre la Fiscalia i el Suprem. És entre el Suprem i el govern espanyol. Per això el jutge es delata apuntant a aquesta conspiració sense una sola prova

Als fets punibles, la primera afirmació és que García Ortiz es va activar per indicacions de presidència del govern espanyol per filtrar el correu que desmentia una mentida de Miguel Ángel Rodríguez, el polèmic cap de gabinet d'Ayuso. Ni explica a qui l'hi va filtrar, ni amb qui va parlar, ni com va procedir i va conspirar. Diu la interlocutòria que des de la fiscalia General es va enviar còpia a Pilar Sánchez Acera, a la direcció de Gabinet de la Moncloa. Però quan va declarar com a testimoni va assegurar que li va arribar a través dels mitjans i amb això el jutge uneix dos punts d'un traçat inexistent. Si Hurtado considera que va mentir, l'hauria d'haver imputat. Si va dir la veritat, és insòlit que el jutge parli de filtració la Moncloa-Fiscalia. La conspiració ni tan sols va ser part de la causa, va aparèixer a meitat de la instrucció en un paràgraf basat en el no-res factual. Perquè el "paper preeminent" que atribueix l'UCO a García Ortiz només se sosté en la pregunta d'una altra fiscal: "Álvaro, has filtrat tu la nota?" Aquest ho va negar. El mateix passa amb els periodistes, a qui el jutge acusa de mentir sense atrevir-se a elevar causa raonada per això. Sap que si ho fa, pot caure part de la causa.

Hi ha un altre argument sobre l'operativa de la Moncloa feble per a un processament. La pàgina 29 de la interlocutòria reprodueix un missatge enviat al seu grup de WhatsApp de Juan Lobato, l'exlíder de Madrid caigut per aquesta causa, a les 8:51 del dia 13 de març de 2024: "A veure un tema. Em truca Santos (secretari d'organització del PSOE). Pedro demanarà ara a Feijóo que dimiteixi Ayuso. I que ho demanem nosaltres també". Una reacció política de manual si el govern espanyol va seguir les informacions en tres mitjans de comunicació d'aquella matinada.

García Ortiz es defensarà des del seu càrrec al marge del dany a la institució. La interlocutòria no és ferma i les proves hauran d'aparèixer a la vista oral. Amb el que hi ha, la interlocutòria simula una novel·la on no sabem com s'uneixen uns capítols amb els altres. El que hi ha, de moment, és una investigació fallida. Però en l'envit d'aquesta causa, per la inèrcia amb què instrueix el jutge, allò de menys és el fiscal general.