El poble, la gent, el comú. Se’n diu de moltes maneres. El personal, la penya, la turbamulta, el públic, la ciutadania, el populatxo. Nosaltres. “Nosaltres, el poble”, aquestes són les primeres paraules de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, datada l’any 1787 i que tant va influir en la revolució immediatament posterior, la francesa de 1789. Nosaltres som el poder i la glòria, diuen, nosaltres som l’única sobirania, i no pas el monarca, diuen. Nosaltres som, diuen, els que decidim, els que manem en tot, els únics que tallem el bacallà. Però si alguna cosa sent el poble, nosaltres, els que paguem la factura de l’Estat, els que hi posem el coll, és que cada vegada anem més enganyats, més maltractats, més desenganyats dels nostres delegats, de tots els polítics que tenen l’atreviment de dir que ens representen. Els polítics que governen un poble de manera dictatorial i els que estan legitimats per les urnes cada cop s’assemblen més entre ells, cada cop són més difícils de distingir. Entre Donald Trump, Vladímir Vladímirovitx Putin i Xi Jinping hi ha moltes diferències en la pràctica? Tants segles de perfeccionament de la democràcia per arribar a Boris Johnson a Anglaterra? A Viktor Orbán a Hongria? Ara que me’l miro bé en una fotografia fa el mateix posat que Jordi Xuclà. Vull dir que és la mateixa vergonya arreu on vagis, la mateixa insatisfacció amb aquesta classe política degenerada i sistemàticament traïdora al mandat popular. Almenys els lladres d’Alí Babà no enganyaven ningú. Almenys no anaven donant lliçons de moral com feia Jordi Pujol, l’espavilat, el que es pensava que tothom era idiota i ell molt intel·ligent.

Només amb la mentida generalitzada, amb la manipulació col·lectiva de tota una societat s’han pogut fer les animalades històriques que s’han arribat a fer. Milions i milions de persones que van donar les seves vides per mentides grosses i petites, per falsos ídols, seduïts per tota mena de paraules tramposes, dels més variats verins. Els diaris deien que la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, seria la guerra que acabaria amb totes les guerres. Ho deien periodistes que es van quedar tan amples. Ja ho veieu si era veritat o no. Per això em fa riure que ara parlin de “notícies falses”, de fake news, els cursis ens ho diuen en anglès perquè sembli una denominació més tècnica, més descriptiva. Com a mínim ara, gràcies a internet, nosaltres, el poble, donem crèdit a les notícies que ens semblen creïbles i no a les que ens fabrica el poder per manipular-nos. Alguna vegada heu vist el NO-DO, allò no eren fake news? O els sermons que feien els capellans des de les trones, orientant, informant, desinteressadament, la gent, a la qual tenien i tenen el desvergonyiment d’anomenar ramat, de comparar-la amb un grup d’ovelles? Us teniu respecte a vosaltres mateixos i accepteu que els bisbes vagin, encara avui, ornamentats amb un bàcul de pastor, amb un emblema històric de la manipulació informativa? Sou gent curiosa.

Tenim mentides als nostres mòbils, és cert, però moltes menys, infinitament menys, que n’hi havia abans dels mòbils. Vivim una època històrica en la qual és la primera vegada en què tota la informació no està sota control. Vivim l’època en la qual hi ha més descreguts, més disconformes, més gent que sospita del poder i s’hi encara, s’hi rebota. La premsa d’El País, La Vanguardia, l’ABC, de la vella premsa de paper, de la Sexta d’Antonio García Ferreras, ens volen fer creure que les notícies falses les propaga Donald Trump. Per favor. Quan en Trump és tan matusser que no enganya ningú, perquè diu les mentides que diria un estudiant de primària. Trump no ens aixeca la camisa. Trump, fent-lo servir d’exemple, serveix per blanquejar uns mitjans de comunicació que sí que ens manipulen, ens adoctrinen. Que enverinen la gent, que perverteixen la democràcia, perquè l’omplen de propaganda. Tots els grans diaris de paper, tots sense excepció, estan en mans dels bancs, en números vermells. Si no fos pels bancs tancarien tots avui mateix. Aquesta gent és la que ens diu la veritat? La que té el cul llogat? Au, va. Quan la Sexta fa verificacions del que diuen els polítics ho fa perquè els agafem confiança. Cosa que els del canal televisiu aprofiten per dir les seves mentides favorites, com ara criminalitzar encara més, una miqueta més més cada dia, l’independentisme.   

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Jordi Galves
Diari de la revolta (39) Gentussa com nosaltres Jordi Galves
Jordi Galves
DIARI DE LA REVOLTA (38) Petons que maten Jordi Galves
Jordi Galves
Diari de la revolta (37) Mariano el pompós Jordi Galves
Jordi Galves
Diari de la revolta (36) Zaragoza, la lògica fatxa Jordi Galves