Al debat electoral entre els aspirants a presidir la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso va treure el comodí d’ETA com a gran amenaça per als madrilenys. “El 28-M cal triar entre el PP o votar ETA”, va dir. De la mateixa manera que a les eleccions anticipades a mig mandat va fer servir el lema “Comunisme o llibertat”. Ja se sap que els grans enemics d’Espanya —i Madrid “es España dentro de España”— són, podeu posar l’ordre que vulgueu, els "comunistes" de Podemos, els "colpistes" d’ERC i els "etarres" de Bildu.
La polèmica, per cert, va començar amb el col·lectiu de víctimes del terrorisme Covite denunciant que 44 persones de les llistes de Bildu al País Basc i Navarra van ser condemnades per pertànyer a ETA. I, com passa sovint, ens vam menjar el titular. Primer, que Covite són totes les víctimes del terrorisme. I ahir Mireia Lluch ens va recordar que no. Després que han posat condemnats a les llistes, quan molts ja tenien càrrecs. I tercer: s’han reduït a set els que van ser condemnats per delictes de sang. Però és igual, perquè, en realitat, al PP no li preocupa això. Li preocupa el seu resultat electoral. I deuen tenir demostrat que funciona. Punt final.
El més preocupant, com han començat a alertar els analistes, és la deriva, digueu-li trumpista, voxista o neofeixista, de molts joves, sobretot per falta de resposta als seus problemes, la seva realitat i les seves inquietuds
Això a Madrid. A Barcelona, hem sabut que el fill del candidat de Vox —tots dos es diuen Gonzalo de Oro-Pulido— va ser denunciat pels Mossos d'Esquadra per portar una porra extensible a les protestes de la Bonanova. La marxa en què van detenir el fill del dirigent d'ultradreta era un reducte de la manifestació alimentada per Desokupa davant dels edificis d'El Kubo i La Ruïna, on els partits de dretes fa dies que intenten treure rèdits electorals. Efectivament, en aquest cas parlem dels enemics “comunistes”.
Segurament, a Madrid, i a la resta d’Espanya, el PP obtindrà vots amb el seu mantra sobre una banda terrorista que ja no existeix. I ignoro si farà mal a Bildu en benefici, posem per cas, del PNB. Segurament, a Barcelona, també és possible que la instrumentalització de Vox li serveixi per tenir vots. Però, en canvi, no sembla que n’hi hagi de treure a Ada Colau. Que Santiago Abascal li digui “comunista psicòpata” més aviat n’hi donarà. Li donarà vots això i li donarà vots que és l'única candidata que se sap quin model de Barcelona té.
Deuen haver vist que ja han sortit dos dels tres enemics d’Espanya en aquesta campanya. Falten els colpistes. Estic temptat, com Joaquim Maria Puyal, a jugar-me un pèsol que sortirà. Però no vull perdre ni un pèsol. I també em temo que als partits independentistes, especialment a ERC, no els aniria malament per despertar a la seva clientela.
Ara bé, de tot això, el més preocupant, com han començat a alertar els analistes, és la deriva, digueu-li trumpista, voxista o neofeixista, de molts joves, potser per la llei del pèndol, però sobretot per falta de resposta als seus problemes, la seva realitat i les seves inquietuds. A la dreta, però sobretot a l’esquerra. O potser és que això és normal en l’actual batalla cultural, que no va només d’economia, i que els nostres joves s’apunten als extrems. O potser sempre ha estat així i els del mig, aquell mig tan avorrit, no fan soroll. Però, compte, l'última batalla d’aquesta mena no va acabar gaire bé.