En aquest moment hi ha a Catalunya una part important d'electorat d'aquell que en diríem “moderat” que es troba desemparat. Simplificant, seria una part de l'antic votant d’Unió i rodalies i una part del pujolisme sociològic que és catalanista però al qual això de la independència pssssí, però sense gaires excessos. I que quan sent la paraula CUP se li desmunta la nata del tortell del diumenge comprat sortint de missa d'onze i se li despentina el cardat (del cabell).  

No remeno enquestes màgiques ni tinc el costum, molt de moda últimament, d'inventar-me dades per refermar la meva línia editorial, però aquesta realitat descrita és una mena de Bosó de Higgs o Partícula de Déu.

Higgs va intuir que existia una partícula elemental de la matèria que era l'explicació a moltes coses. El problema és que no sabia com trobar-la. O sigui, sabia que hi era, però no sabia on era. Fins que 50 anys després d'elaborar la seva teoria, la comunitat científica va aconseguir veure-la.

Doncs bé, aquests votants de qui li parlo són la partícula. Existeixen, però ni es veuen, ni se sap on són exactament, ni quin comportament electoral tenen. La comunitat científica que més els busca últimament són els de Ciutadans, que en cada sessió de preguntes parlamentàries al Govern i al President treuen temes que intueixen que els poden ser pròxims. Això, juntament amb una moderació del discurs en el tema “identitari”, fa que els d’Inés Arrimadas no amaguin públicament la seva intenció de seduir-los.

Paral·lelament, un sector de l'antiga Convergència ha detectat que és en aquesta franja per on pateixen la fuita de vots que els fa anar perdent suport elecció darrera elecció. Com recuperar-los? La refundació ha estat el primer pas, sobretot per treure's de sobre l'ombra de la corrupció sistèmica. Però la gran empenta poden ser aquestes imatges de diputats de la CUP trencant i cremant fotos del Rei, enfrontant-se amb els Mossos i, sobretot, les pintades d'amenaça. I aquesta recuperació pot ser per contraposició.

Situats al pol contrari, el PDECat 1/ fuig “d'aquesta gent del serrell mal tallat que estan en contra de tot” i pot acostar-se a l'electorat Bosó de Higgs presentant-se com a gent moderada, perquè la “zona Bosó” 2/ és actualment l’únic espai lliure on captar una part important de vot que mai anirà al PP i que potser s'ha deixat seduir pels cants de sirena de Ciutadans (a falta d'altra cosa) i que, degut a la radicalització de la CUP, són susceptibles de recuperar 3/ sense perdre l'electorat indepe que el PDECat comparteix amb Esquerra, que 4/ és una franja on ja no poden guanyar més terreny, però si perdre uns milers de vots que cal conservar.

En resum, els actes de desobediència de la CUP, fets sobretot en clau d'equilibri de poder intern de cara al suport o no als pressupostos, poden abocar-nos a unes eleccions, on, si acaba imposant-se el sector dur dels cupaires, tindrem un altre tauler electoral en un moment on tot va molt justet entre els dos bàndols i un transvasament de 50 mil vots al cantó sobiranista poden ser uns quants diputats de més o de menys que atorguin o prenguin majories.

Perquè, i això és molt important tenir-ho en compte, aquells votants que a les últimes eleccions van decidir optar per la CUP d'en David Fernàndez, poden estar d'acord en que no n'hi ha per tant per cremar o trencar una foto, però sociològicament (també) són de menjar tortell. Potser no un braç de gitano o un “palo”, com fan els del Bosó. Potser són més de mousse de cítrics o de banda de full amb fruita, però són de tortell i no de beure calimotxo. I menys a morro. I la batasunització en les formes, els genera rebuig.

Ells (i elles) són l'altre Bosó, del que en parlarem un altre dia.