Avui el col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha convocat un acte d’homenatge en el 150è aniversari del naixement del Joaquim Dualde, com a degà de la institució de l’any 1926 a 1930.

La invitació i homenatge és pel fet que va ser degà en el període de la dictadura i hi participaran el degà actual, Jesús M. Sánchez, i l’exdegà Eugeni Gay.

Aquest homenatge és una prova de desmemòria i de manca de dignitat, perquè no és acceptable en una institució democràtica com ho és el Col·legi de l’Advocacia que es reti homenatge a una persona que va acceptar el càrrec de degà imposat per la dictadura de Primo de Rivera.

La Junta de Govern que havia aprovat que la llengua catalana era la llengua oficial del col·legi com és avui, va aprovar, en Junta General el 10 de maig de 1924, editar la Guia Judicial en català, en un moment en què el dictador va prohibir la nostra llengua en les institucions públiques. El 30 de desembre de 1924 el governador civil  va ordenar la publicació de la guia en castellà, amenaçant d’imposar una multa de 500 pessetes als advocats que havien votat a favor de la publicació en català a l’Assemblea que es va aprovar. La Junta de Govern, presidida per Raimon d’Abadal, es va mantenir en l’acord.

El 5 de març de 1925 es va publicar una reial ordre en la qual es va destituir la Junta presidida per Raimon d’Abadal i se n'imposava una de nova presidida pel degà i la Junta que era presidida per Joaquim Dualde Gómez i, com a diputat primer, Albert Bernis, a banda de la resta de membres.

La Junta presidida pel degà Ramon d’Abadal es va mantenir en el càrrec, perquè entenia que només podien ser substituïts per una nova elecció feta pels col·legiats, d’acord amb els estatuts.

La Junta imposada va ser constituïda pel president de l’audiència territorial, en absència del diputat primer Bernis, que es negaria a prendre possessió per haver estat designat contravenint els estatuts. Va ser detingut i va ser suspès en l’exercici; processat i condemnat en sentència confirmada pel Tribunal Suprem per desobediència a dos mesos d’arrest.

El governador de la província, Joaquín Milans del Bosch, d’acord amb el president de l’Audiència, va requerir a la Junta destituïda que acatessin  l’ordre i es retractessin públicament. En negar-s’hi, van ser detinguts el 18 de març del 1926 i desterrats a pobles de l’Aragó i València.

La Junta de Govern imposada va estar vigent fins al 1930, en què es convocaren noves eleccions, en les quals van ser reposats els càrrecs destituïts més Albert Bernis, que va ser elegit com a diputat primer en un acte de reconeixement i desgreuge per la seva actitud honorable.

Uns companys van regalar a Bernis un quadre que ara és a la sala Duran i Bas del Col·legi, que té una placa al marc on es diu el motiu de l’oferiment, en reconeixement per no haver acceptat el càrrec imposat.

Una societat democràtica i les institucions com el Col·legi de l’Advocacia no poden ignorar aquests fets i menys encara fer un homenatge a un degà que va ser imposat contra la voluntat dels col·legiats, com ara els degans imposats durant el franquisme,  Lorenzo M. Alier o Antonio M. Simarro.

Qui es mereixeria un homenatge són els membres de la Junta destituïda i Albert Bernis per la seva actitud coratjosa i conseqüent

En tot cas, qui es mereixeria un homenatge són els membres de la Junta destituïda i Albert Bernis per la seva actitud coratjosa i conseqüent. L’any vinent farà cent anys d’aquell fet ignominiós.

És greu que la nostra institució col·legial faci aquest acte de desmemòria homenatjant a qui va acceptar ser degà quan els elegits democràticament eren destituïts per la força per la dictadura. Els membres de Junta del degà Raimon d’Abadal van ser represaliats per defensar la llengua catalana, davant d’un acte antidemocràtic que va vulnerar els estatuts. Els advocats i advocades hauríem de tenir més cura i ser més sensibles respecte a les persones que van defensar els nostres drets i especialment respecte als estatuts democràticament establerts.

No hi pot cabre cap reconeixement o homenatge als qui no van ser fidels ni van respectar els estatuts democràtics de la nostra institució.

Tal com diuen les Nacions Unides, les polítiques de justícia transicional entre les quals hi ha la memòria són essencials per a reforçar els fonaments democràtics d’una societat. Retre homenatge a Dualde i els membres de Junta que van acceptar el nomenament de la dictadura contribueix al contrari, a banalitzar fets que no es poden oblidar per la dignitat de la nostra institució i respecte a les persones que van ser represaliades per aquells fets.

Avui no seré a aquests actes que mai s’haurien de fer i espero que no es torni a repetir un acte de desmemòria com aquest.

Josep Cruanyes i Tor - Col·legiat 13.816