Alguns personatges famosos de la cultura i la política del nostre país i d'altres països veïns van ser acomiadats fa uns dies al port de Barcelona per uns quants milers de persones, poca cosa si es confronta amb la pretensió a la qual obeïa la gesta, perquè els acomiadats integraven la comitiva que partien amb vaixell cap a Gaza amb la voluntat de portar aliments i medicines a una població desatesa, però sobretot amb la pretensió de fer soroll, de manifestar la seva condemna al que anomenen genocidi i al seu perpetrador, el govern de Benjamin Netanyahu.
Si la pretensió fos assistir persones desesperades, desateses o perseguides, com és que tantes altres que són objecte d'actes de barbàrie a tot el món no mereixen la seva queixa, la seva atenció i, és un sarcasme, el seu sacrifici?
Cada vegada és més difícil mantenir la mirada a la massacre sense condemnar-la, ni tan sols recordant que, amb totes les seves ombres, aquest Israel de l'altra banda de la frontera és occident, però viu un món que ni tan sols imaginem i que un 7 d'octubre es va manifestar en tota la seva abjecció. És difícil d'acceptar aquest horror, sobretot per a qui, sostingut per la fe cristiana, sap que qualsevol persona és la nostra germana pel sol i sublim fet de ser filla de Déu. Però aquest argument que no és menor no val en si mateix. En accions com la Flotilla de la jove amb el millor nínxol de negoci conegut, alhora que és la seva distracció, i en el de l'exalcaldessa que mai se'n va anar només serveix per construir un discurs polític; la pretensió no és socórrer la població de Gaza, perquè tothom sap que amb el que porten en aquestes poques closques o algunes altres que se'ls puguin afegir no se soluciona el problema ni tan sols per a un dia. Perquè, si la pretensió fos assistir persones desesperades, desateses o perseguides, com és que tantes altres que són objecte d'actes de barbàrie a tot el món no mereixen la seva queixa, la seva atenció i, és un sarcasme, el seu sacrifici?
Pobles cristians abrasats a Nigèria, desenes de dones assassinades diàriament a Ciudad Juárez, renyines tribals que han acabat aniquilant-se mútuament durant generacions, un estat llatinoamericà a prop de ser anihilat pel seu president... L'objectiu no és doldre's per Gaza o amb Gaza, sinó contra Israel, perquè l'objectiu de flotilles envoltades de xivarri menor i farcides de gent coneguda és polític, no social, ni humanitari. Als que ajuden els dolençosos de l'Índia ni se'ls escolta, ni se'ls atén, ni se'ls fa un copet a l'esquena abans de pujar a l'avió que els porta a l'infern. Aquests altres, els de l'oripell, haurien de ser recompensats amb la nostra indiferència, però és clar, quan penso que potser algun d'ells pot estar amb això llaurant una tornada a la política, torno a mirar cap amunt i penso: que Déu ens agafi confessats! Alguns han hagut de renunciar a l'afany del viatge pel mareig i una mica d'onatge, però això per a l'acció política no constarà a l'expedient. Als vaixells, no ho sé, però a la política, per descomptat que floten.