Exemple 1: Hazteoir.org es defineix com “una comunidad de ciudadanos activos que busca promover la participación de la sociedad en la política”. Dit així, sona bé, oi?

La seva estratègia és agafar un tema que els ofèn ideològicament o moral i engegar una campanya de pressió fins que aconsegueixen evitar o eliminar el que els molesta. I què els ofèn i els molesta? Bé, observi alguns dels seus últims èxits...

L'última campanya d'aquesta organització ha estat recollir signatures contra aquest anunci d'El Corte Inglés:

L'anunci formava part d'una campanya amb un munt de situacions quotidianes entre pares i fills. Als senyors i senyores de Hazte Oír només els va ofendre aquest en concret. Segons ells (i elles), aquesta “idea extraordinàriament greu” que “vol destruir la família” pretén treure als nens “el dret de tenir un pare i una mare”.

Bé, deixant de banda que aquest anunci vulgui fer el que ells (i elles) diuen que vol fer, que aconsegueixi fer-ho i que tregui el dret de no-se-sap-qui a tenir no-sé-què, el cas és que 21 mil signatures han aconseguit que El Corte Inglés l'hagi retirat de Youtube.

Els grans magatzems diuen que l'han fet perquè se'ls havien acabat els drets musicals de l'anunci. Hazte Oír diu que han estat ells i la seva campanya. Un dels dos menteix. Però tornem a les 21 mil signatures.

La xifra és tan elevada que significa el 0,045% dels espanyols. Per tant, aquesta ínfima qualitat de persones han aconseguit impedir, en nom de les seves idees tan respectables com evidentment minoritàries, que el 99,955 dels espanyols vegin un anunci que potser no només no els ofèn sinó que el troben original. Quin és el seu secret? Que estan organitzades. I això els permet amb un 0,045% de suports imposar les seves idees a la immensa majoria.

Això és democràtic? Sí. T'uneixes, protestes, pressiones, es fan ressò de la teva demanda i tema resolt.

Com seria també democràtic que el 99,955% dels ciutadans iniciessin una campanya per prohibir Hazte Oír i empresonar els seus responsables, no?

Exemple 2: Colòmbia. Govern i guerrilla signen un acord de pau que posa fi a 50 anys d'una guerra civil amb 260 mil morts, desenes de milers de desapareguts, 7 milions de desplaçats i tot el que això implica en la vida de tres generacions de colombians.

Evidentment tothom que ha patit té dret a odiar l'altre bàndol. O a tots dos. Però la pau es construeix perdonant i amb generositat. I això és tan terrible com necessari. Perquè si hem de passar tots els comptes pendents, mai acabarem. Perquè en una guerra tothom sobrepassa la barbaritat i perquè sempre hi ha algú que dirà tenir un greuge. Perquè el dolor només es pot mitigar fent el possible perquè ningú més pateixi el que has patit tu.

I així va ser com govern i guerrilla van decidir que la millor manera de segellar la pau era que els colombians la votessin. I ha guanyat el no. Molt democràtic, efectivament. Però, és just oposar-se a un acord de pau? Entre la guerra i la pau, és millor la guerra? “Oh, és que aquest acord no m’agrada”, diuen molts dels que l'han rebutjat. Bé, però si els que combatien li donaven suport com a manera de deixar de matar-se, vostè té dret a evitar-lo?

Exemple 3: Hongria. El primer ministre Víktor Orbán, cada dia més xenòfob, convoca una consulta amb la següent pregunta: “¿Vol que la Unió Europea pugui imposar reubicacions obligatòries de ciutadans no hongaresos a Hongria, fins i tot sense l'aprovació del Parlament?”.

Això traduït seria: “la UE ens imposa unes quotes de refugiats que no ens agraden perquè ens molesten els estrangers i no les pensem complir, oi que no?”. El resultat del referèndum d'aquest cap de setmana ha estat d'un 98% dels participants dient que res de quotes, però... només ha votat poc més del 40% i, per tant, i segons les normes acordades, el resultat no és vàlid, ja que no ha arribat al 50%.

Què és més democràtic, tenir en compte la veu del 60% de l'electorat que no ha anat a votar o la del 98% del 40% que sí que hi ha anat?

Després d'unes eleccions, qui governa, el partit que treu més vots d'entre els electors que exerceixen el seu dret o ho decideix qui no hi participa? Dit d'una altra manera, ¿un partit pot tenir majoria absoluta i fer el que li roti obtenint només un 20% de suport de l'electorat total?. O sigui, amb un 80% en contra. Això és democràtic?

Ja li dic que no tinc les respostes, però en una Europa on augmenta la xifra de gent que vota partits xenòfobs, totalitaris o partidaris d'una democràcia dubtosa, cada cop tinc més preguntes sense resposta...