En el fons, aquest desacord acordat que fa tres mesos passegen pel país Junts pel Sí i la CUP consisteix en el fet que els uns no volen carregar amb la llufa del possible avançament electoral i els altres no troben com vendre-li la investidura de Mas ni a les seves bases ni a una part del seu electorat. I, mentrestant, han anat donant puntades endavant a la llauna a veure si el temps solucionava el problema.

I durant aquests tres mesos, els de Junts pel Sí han fet veure que oferien noves propostes que, en essència, sempre eren les mateixes. Sí, esclar que hi han afegit cosetes de redactat tan impecable com imprecís i unes dotacions pressupostaries que eren les que podien ser perquè tothom sap (i la CUP també) que depenem de l'aixeta del FLA (per cert, en aquest país empatat ningú recorda que estem intervinguts). Però vaja, que som allà mateix.

I durant aquest temps, cada cop que s'acostava qualsevol possibilitat de compromís, la CUP s'apartava. No fos cas. És allò del "ja trobareu vosaltres alguna solució perquè nosaltres només haguem de mullar-nos els peuets".

I la perdiu, de tant marejar-la, ja és immune a les biodramines. I porta un globus que fa dies no toca ni quarts ni hores.

Però el destí, maleït destí, ha decidit que uns dirigents que no volen ser-ho hagin d'exercir un paper de líders que mai han volgut tenir prenent una decisió que no volien haver de prendre. I en aquest escenari, encara s'entén menys com és que diumenge no van aprofitar que tenien 3 mil persones en un pavelló per fer allà mateix la votació de desempat.

Un cop et passes 12 hores votant, ja no en ve d'una (o de dues). Sobretot si és per prendre una de les decisions més importants de la teva història. No ve d'una hora (ni de dues) ser fidel a aquesta CUP que ha fugit tota la vida de personalismes i de lideratges i que ha apostat clarament per l'assemblea com a àgora on es decideix el que defensa tota l'organització. I no ve d'una hora (o de dues) que un partit assembleari hagi de deixar aquesta gran responsabilitat en mans de persones amb noms i cognoms que exerciran d'aparell. Escoltant les bases, sí, però qui decidirà són persones i això que reuniran dissabte no és res més que un comitè federal, un secretariat, un consell nacional, un comitè de govern o com cada partit ho anomeni. Venia de dues hores? No. Per evitar això, no. ¿Entenen doncs els líders de la CUP la desconfiança de molta gent amb l'empat? (Per cert, és molt fàcil acabar amb les especulacions: penjant les actes i les certificacions, tema resolt). ¿Entenen que molts no entenen per què no ho van resoldre a Sabadell i de la forma en què sempre ho havien resolt?

L'empat és un nova puntada endavant de la CUP a la llauna. Molt útil internament perquè els evita partir-se en dos (almenys de moment) i és un últim temps mort inesperat que els permet allargar el partit fins dissabte a veure si un vent no previst s'endú la boira a l'últim instant (digui'n que passi alguna cosa que els alliberi d'haver de decidir entre blanc o negre). El problema és que hem arribat a la paret (digui'n que s'han acabat els terminis) i la llauna d'aquí ja no passa. Ara sí que cal decidir. Definitivament. I si no és que treguin del barret una llebre inesperada, al final el marronet se'l menjaran elles (i ells).