No tenia previst escriure el mes d’agost, però em sento personalment i moral obligat a formular un acte de contrició respecte a la defensa de la causa israeliana que he mantingut des de fa anys i que ara em fa sentir culpable. El que està perpetrant el govern de Benjamin Netanyahu, procurant la mort per inanició de nadons, és, sens dubte, un crim contra la humanitat davant del qual és immoral callar i no rebel·lar-s’hi. Netanyahu ha aconseguit que el dret a existir de l’Estat d’Israel deixi de ser el que per a alguns era una causa noble, i els que l’hem defensat ens preguntem ara si no devem haver contribuït a alimentar els arguments de la barbàrie. Matar de fam nens (i adults) de manera premeditada ens remet als pitjors episodis en què la naturalesa humana ha mostrat el seu gen autodestructiu.

Netanyahu ha aconseguit que el dret a existir de l’Estat d’Israel deixi de ser el que per alguns era una causa noble, i els que l’hem defensat ens preguntem ara si no devem haver contribuït a alimentar els arguments de la barbàrie

He viatjat diverses vegades a Israel i he comprovat les ànsies de pau del poble israelià i del poble palestí. He entès els arguments defensius d’Israel respecte als atacs de Hamàs, sobretot quan des de Sderot estant, els terroristes llençaven coets a l’hora en què els infants sortien d’escola i havien d’amagar-se als refugis. Era fàcilment comprensible la determinació israeliana d’acabar amb una organització que els impedia viure en pau. Menys comprensible resultava, però, l’expansionisme violent a Cisjordània i a Jerusalem Est, que ha esdevingut una estratègia governamental. És difícil argumentar el dret a existir d’un poble a base de destruir-ne un altre.

No cal entrar en disquisicions estúpides sobre el que és un genocidi o un extermini; el que és evident és que aquesta guerra, que, per cert, va esclatar en circumstàncies misterioses, tenia com a objectiu expulsar tots els palestins de la seva terra, calculant que com menys siguin, més fàcil serà erradicar-los. Alguns vam defensar el dret d’Israel a respondre al sanguinari atac de Hamàs i ara ens sentim còmplices de la infàmia.

Europa, deia Borrell, ha perdut la seva ànima, però segurament ha perdut també la seva raó de ser, després que els seus dirigents han optat per sotmetre’s incondicionalment als dictats de Washington exercint de facto, en tots els àmbits, com a delegats al servei del complex militar-industrial

En tot cas, si Netanyahu fa el que fa, no és només perquè té la força i perquè alguns el justificàvem, sinó perquè li ho permeten els que ho poden impedir, i aquí entrem en el sistema de complicitats de la geopolítica. Hi té tot a veure la irrupció de Donald Trump, abanderant el principi segons el qual té raó qui té la força, però també la hipocresia de les monarquies àrabs, i les intervencions desestabilitzadores del règim iranià dels aiatol·làs.  Amb tot, ara el que més ens incomoda és el trist paper d’Europa, l’Europa com un invent de pau i un focus de llibertat que havia d’irradiar el planeta, però que ara es mostra impassible davant el dolor aliè. Deia Josep Borrell, aquest cop amb raó, que Europa ha perdut la seva ànima. Segurament ha perdut també la seva raó de ser, després que els seus dirigents han optat per sotmetre’s incondicionalment als dictats de Washington, exercint de facto, en tots els àmbits, de delegats al servei del complex militar i industrial de l’imperi americà.