Quan un riu passa a dependre de l'aixeta del progrés, dixa de ser un riu i es convertix en un element més a mercè d'un sistema capitalista que dona prioritat a la producció per damunt de la sostenibilitat i la lògica. I el poder l'acaba tenint qui controla la canonada, no qui veu vore passar el riu per davant de casa seua. L'Ebre no només no n'és una excepció, sinó que gairebé és l'exemple del que no hauria de ser una gestió fluvial. Lo darrer episodi és recent: lo passat dilluns al matí, en poques hores, lo riu, a l'altura d'Ascó i Tortosa, va passar d'uns 400 metres cúbics per segon a 1.500 m³/s, a causa d’un desembassament programat que es va avisar amb poquíssima antelació. Una riada que va causar diversos problemes.
La institució responsable, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb seu a Saragossa, afirma que va enviar un correu electrònic el divendres a la nit, però ni tothom lo va rebre a hora, ni són maneres de funcionar: un augment de cabal d'esta magnitud no es pot comunicar amb un cap de setmana entremig i sense marge de reacció. A més, es va dir que la crescuda duraria dues hores i van acabar sent-ne cinc. L'Associació d'Empreses de Navegació Activa a les Terres de l’Ebre (AENATE) ha manifestat lo seu malestar per esta situació, no només per una qüestió de pèrdues econòmiques (ja hi havia grups de caiac contractats que es van haver d'anul·lar a correcuita i embarcacions amarrades que es van haver de refugiar), sinó també pel risc en la seguretat que això suposa. Esta darrera situació ha estat la gota que fa sobreeixir el got.
L'esmentada associació agrupa una quinzena d'empreses que al llarg de tot lo tram navegable de l'Ebre català —des de la Pobla de Massaluca, a la desembocadura del Matarranya, fins a Deltebre— desenvolupen activitats turístiques i de lleure. Són rutes que cada vegada tenen més èxit entre el públic, per la gran bellesa del seu recorregut i perquè es tracta d'una activitat apta per a totes edats, xaladora i senzilla de fer. La seua viabilitat, però, depèn absolutament del comportament del riu i seria bo que es tingués més respecte per la població que viu aigües avall dels embassaments i per estes empreses del sector que, tot i ser privades, ofereixen un servei que beneficia tot lo territori.
La darrera riada no es va avisar amb prou antelació i això va generar malestar i problemes a les empreses nàutiques del territori
En los darrers anys, ha augmentat lo volum de visitants que fan cap a les Terres de l'Ebre atrets per la seua navegació fluvial: molts turistes tenen lo caiac com a porta d'entrada a una terra que és Reserva de la Biosfera. És per això que esta activitat hauria d'estar més dignificada i les institucions pertinents haurien de poder facilitar, per exemple, embarcadors adequats (ara tots són massa alts, només per a embarcacions de motor) o espais perquè la gent, en acabar l'etapa, es puga canviar de roba. La navegació fluvial és un actiu a l'alça, una activitat segura i lúdica que permet apropar-se a la natura d'una manera amable i respectuosa. Qui no ha viscut lo riu des de dins, no el coneix del tot; vos ho diu una monitora de caiac que el solca sovint.
És cert que anualment s'obren les comportes de Mequinensa, Riba-roja i Flix per a controlar la plaga de la mosca negra, per a fer proves pilot amb l'amollada de sediments i per a eliminar macròfits, i que solen ser controlades, però esta sensació d'impunitat i d'improvisació no hauria de ser-hi. Lo riu Ebre és un recurs natural de gran valor i la seua gestió hauria de tindre en compte també la seguretat de les persones i el desenvolupament de les activitats que en depenen directament. S'ha de trobar l'equilibri entre el gaudi i les necessitats energètiques i, sobretot, disposar d'un sistema eficaç de previsió i d’avís primerenc sobre la gestió hidràulica, amb mecanismes de comunicació eficients i amb prou antelació. Lo riu depèn d'Endesa i sembla més un canal, que porta el cabal que volen els qui manen; esta és la trista realitat. L'aigua és vista únicament com a baula d'una cadena de producció, quan s'hauria de contemplar com lo que és: un ésser viu, que respira, fluïx i té la seua funció ecològica. Quan cridem lo riu és vida, també estem dient tot això.