Vostè es creu que el president Mariano Rajoy no es recordava de l’última vegada que va rebre el lehendakari Iñigo Urkullu a la Moncloa (durant dues hores)? Vostè es creu que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no sabia si la no declaració d’independència (o sí) es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat? Vostè es creu que Juan Ignacio Zoido, l'aleshores ministre de l'Interior, desconeixia les ordres que es van donar als piolins? És evident que els màxims responsables polítics coneguts de la repressió del referèndum de l’1 d’octubre sabien tot això i més, començant pels 87 milions d'euros que va costar el dispositiu a les arques públiques, segons va declarar el mateix Zoido en seu parlamentària. Però com correspon als màxims responsables polítics d’un Estat convertit en un Estat canalla, si més no, en la gestió del conflicte amb Catalunya, tots ells s’han ventilat la declaració de veritat, jurada o promesa, davant el Tribunal Suprem, amb un “jo no en sabia res”. La qual cosa els converteix o bé en cínics o, pitjor encara, en delinqüents amnèsics al servei de la  sempre còmoda (des)raó d'Estat.

Qui dirigia els moviments militaritzats de la tropa policial espanyola enviada a Catalunya com un exèrcit expedicionari a una colònia revoltada? Potser la màxima autoritat civil i militar, o sigui, el Rei?

Si es tracta de cínics, no deixa de ser curiós que després de tants mesos carregant els neulers de la “irresponsabilitat” als líders del procés independentista, començant per Artur Mas, alguns s’adonin ara de la veritable fusta de què estaven fets els de l'altra banda, Rajoy i companyia. Si es tracta de delinqüents —de testimonis que han mentit davant el Tribunal Suprem en les seves declaracions—, aleshores no cal més que actuar perquè responguin dels seus actes davant la justícia i n’aclareixin els motius. Si l’ex-secretari d’Estat Nieto i el tinent coronel De los Cobos, citats aquest dilluns, exculpen Rajoy, Soraya i Zoido de tota responsabilitat per l’actuació de la policia i la Guàrdia Civil a Catalunya per impedir el referèndum —la qual cosa no van aconseguir—, aleshores caldrà preguntar-se què amaguen i a qui encobreixen. Si ni Rajoy, ni Soraya, ni Zoido no en sabien res, qui estava al mando durant l’1-O? Qui donava les ordres? Qui dirigia els moviments militaritzats de la tropa policial espanyola enviada a Catalunya com un exèrcit expedicionari a una colònia revoltada? Potser la màxima autoritat civil i militar, o sigui, el Rei? Felip VI és qui, en última instància, donava les ordres durant l’1-O? O qui les va començar a donar a partir de l’1-O (discurs del 3 d’octubre)? Qui és el tapat d'aquesta història? Porta corona? 

Segons la vigent Constitució espanyola, el Rei no és només “cap de l’Estat” sinó “símbol de la seva unitat i permanència”. Atenció perquè, darrere els silencis de Rajoy, Soraya i Zoido, potser hi batega la gran veritat de tot plegat. “És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional”, va anunciar —i es va justificar— el monarca en aquell famós discurs. La màxima autoritat de l’Estat va validar personalment l’estat d’excepció encobert declarat a Catalunya al voltant de l’1-O? Tan "excepcional" era la situació, usant el qualificatiu de Rajoy al judici? Potser estem dient que l'Estat espanyol realment havia perdut el control del territori a Catalunya o tenia por de perdre'l? Si això fos així, ens trobaríem davant l’autèntica veritat oculta que no veurem a les sessions del judici del procés, per més televisades que siguin. Si la maquinària de l'Estat va actuar així, ens trobaríem davant la màxima vulneració de la Constitució espanyola que es va produir aquells dies. Les tan blasmades sessions del Parlament del 6 i el 7 d’octubre, en les quals la majoria democràtica independentista va aprovar les lleis de desconnexió, serien una broma, i una cortina de fum, davant el veritable cop que hi va haver aquells dies. Tot plegat explicaria l'estranya distància que es dona entre l'admissió per part dels màxims responsables polítics de l'Estat que la declaració d'independència no va passar d'aquí i la desproporcionada reacció en termes de repressió policial, judicial i política. Si no hi va haver referèndum, si la DUI no tenia cap valor, si, com ha quedat acreditat, no hi va haver violència per sostenir una rebel·lió, més enllà dels danys a mitja dotzena de cotxes de la Guàrdia Civil, per què s'està fent aquest judici? 

Potser per tot plegat molts volen que el judici passi aviat i les condemnes siguin ràpides de dictar i fins i tot de complir. És tot l’edifici que continua tremolant com un flam des dels fonaments fins la teulada.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat