El missatge és molt clar: no només hi haurà referèndum l'1 d'octubre sinó que, a més, el Govern de la Generalitat aplicarà el seu resultat, sigui aquest el sí o el no a la independència, previsió que constitueix la diferència fonamental amb el 9-N. Aquest és el sentit últim de la remodelació del Govern executada aquesta setmana per Puigdemont i Junqueras. Per Puigdemont i Junqueras, sens dubte, amb el vistiplau d'Artur Mas, qui, contràriament al que alguns van creure i malgrat el dicteri d'aquella CUP de gener de 2016 que tan poc s'assembla a la d'ara, no va anar a raure a la paperera de la història sinó que va continuar a la cabina de comandament del present. Puigdemont, i Junqueras, tenen ara un govern més a mida, com també el té Mas. Mariano Rajoy n'hauria d'estar preocupat.

Cert: Puigdemont ha canviat 5 peces en 10 dies -i totes del PDeCAT- perquè no admet fissures al seu govern davant d'un repte com el que té per davant. El repte és, recordem-ho, portar Catalunya a les portes de constituir-se en Estat sobirà. Per tant, a què ve tant posar el crit al cel? Doncs esclar que Puigdemont ha nomenat un conseller d'Interior, Quim Forn, de qui no té cap dubte que serà capaç de respondre en el moment clau. Com tampoc no la té pel que fa a Presidència -Jordi Turull, l'últim pujolista del Govern- o a Ensenyament -Clara Ponsatí, curada d'espants des que García-Margallo va moure fitxa per depurar-la de la càtedra de Georgetown. Totes elles són conselleries certament claus per a l'organització del referèndum. Per això la confiança, reforçada entre Puigdemont i el PDeCAT amb Marta Pascal com a interlocutora, i, sens dubte, en el Govern amb Junqueras, ampliada amb el quartet de comandament que integra el president, el vicepresident, el nou secretari del Govern, i el secretari de la vicepresidència. Mariano Rajoy n'hauria d'estar preocupat.

Cert: Junqueras es fia ara totalment dels consellers del PDeCAT -i, òbviament, dels d'ERC, ja que no ha aprofitat per canviar-ne cap-. Se'n fia per dur a terme el referèndum a bon port. El govern de "radicals independentistes" és, doncs, el govern, també, de Junqueras. Ergo Junqueras -com, per cert, es diu també del conseller de Cultura, Santi Vila- ha deixat de ser aquell presumpte criptmoderat -els extremistes eren Mas primer i després Puigdemont- en qui Soraya Sáenz de Santamaría havia de fonamentar l'Operació Diàleg i el dia després. Com Pere va ser pedra i li va servir a Jesucrist per aixecar l'Església, Oriol era la clau de volta d'aquest somni monclovita de l'ERC convergent. Recorden? Doncs bé, les decisions del Govern sobre l'1-O es prendran col·legiadament, com vol Junqueras. Ergo no hi podrà haver excepcions quan arribin les inhabilitacions, les suspensions, els embargaments de patrimoni... El 2-O poden passar moltes coses, però difícilment hi haurà un retorn a l'autonomisme. El futur -la independència- continuarà sent el present immediat amb o sense els actuals actors principals al capdavant. Mariano Rajoy n'hauria d'estar preocupat.

El 2-O poden passar moltes coses, però difícilment hi haurà un retorn a l'autonomisme

Cert: el Consell Executiu de dimarts que ve iniciarà de manera col·legiada el procediment per adquirir les urnes del referèndum per la via directa. Ergo a partir d'aquell moment, i vistos els antecedents -l'últim, l'esperpèntica visita de la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya a la recerca de proves del que va veure tothom, és a dir, de l'acte po-lí-tic de JxSí en el qual es va presentar la llei del Referèndum-, el Govern de l'Estat podria activar els mecanismes per actuar contra els membres del govern de Catalunya d'una manera mai no vista fins ara. Fins i tot podria ser que el Tribunal Constitucional procedís a suspendre en els seus càrrecs per un temps determinat el Govern en ple per "desobediència" als seus reiterats avisos preventius. Sí, al Govern en ple. Mariano Rajoy n'hauria d'estar preocupat.

És possible que la prohibició del referèndum acabi convertint-se en l'autopista directa cap a la independència

Altressí, i aquesta és l'altra hipòtesi que convindria tenir present, que al final no hi hagi referèndum, perquè Madrid ho impedeixi, no significa que no hi pugui haver independència. Sigui mitjançant una proclamació prèvia o el mateix 1 d'octubre. No s'oblidi que existeix una majoria parlamentària de 72 diputats que l'avala. Una majoria que, segons totes les enquestes, continuarà sent-ho. I que podria no haver tocat sostre. O que podria expandir-se en funció de la "solució" que el govern Rajoy acabi donant-li al procés. És possible que la prohibició del referèndum acabi convertint-se en l'autopista directa a la independència. La història demostra que aquestes coses, quan passen, passen i després ningú no sap com ha estat (o sí).

Què? Cangueli? "I més por que farem", va advertir Puigdemont.