Els titulars generalitzats dels mitjans titulaven ahir: "Se suïcida una noia de 19 anys a la presó de Brians". Després donen els detalls que era colombiana, que estava presa per cinc delictes menors, un d'ells, per incompliment d'una ordre d'allunyament familiar...
Des de fa molts anys, els mitjans de comunicació transmeten aquestes notícies de manera esquemàtica, freda, com màquines. Fan un tractament, per desgràcia, ja clàssic, de les desenes de morts a la presó (per suïcidi o "sobredosi") dels que no interessen, els no rendibles, els qui engoleix la màquina social insensible i cruel, després de vides precàries, al límit de la segregació social, racial, econòmica.
Aquests titulars contribueixen a amagar, per falta d'investigació periodística, la crueltat de l'aïllament a la presó, la inhumana situació que suposa estar dies incomunicat del món, dels afectes, dels estímuls vitals necessaris per continuar existint: desenes de suïcidis han passat en aquesta situació.
La inhumana pràctica de l'aïllament carcerari seguirà intocable, continuarà interminable l'actual degoteig de morts, davant d'una societat còmplice pel seu silenci i uns mitjans mancats de la més mínima ètica periodística
Fa uns anys, el Parlament de Catalunya va crear una comissió d'investigació sobre les conseqüències de l'aïllament carcerari prolongat (a Catalunya, el DERT) amb el suport de l'Observatori per la Defensa dels Drets Humans a les Presons: només recordo les dificultats generades per determinats sindicats corporativistes de presons (CCOO i UGT entre ells) per dificultar aprofundir en la investigació.
Com a prolongació en el temps, aquests sindicats i altres professionals dominants a les presons van denunciar Iñaki Rivera (OSPDH) per les seves afirmacions públiques sobre suïcidis i maltractaments a les presons, afirmacions a les quals un gran nombre de col·lectius donen suport. En aquests dies, com a cruel paradoxa, de nou hem llegit que davant del suïcidi d'un altre pres cremat viu a la "seva" cel·la d'aïllament de la presó de Puig de les Basses, el sindicat de presons UGT responsabilitzava moralment diverses organitzacions de drets humans sobre la seva mort...
Cercle viciós d'una infernal situació, del cruel degoteig de morts a la presó que des de fa anys es produeixen a les presons d'aquest país.
Com sempre, es crearà una comissió, on aquests sindicats professionals aprofiten per denunciar la suposada indefensió davant d'uns presos que "els amenacen"... suïcidant-se! I poc més: la inhumana pràctica de l'aïllament carcerari seguirà intocable, continuarà interminable l'actual degoteig de morts, davant d'una societat còmplice pel seu silenci i uns mitjans mancats de la més mínima ètica periodística.
Als anys setanta, en plena Transició política, els presos socials a través de la COPEL, farts de tant patiment sense resposta social, van decidir fer-se escoltar autolesionant-se i cremant les presons. Potser en l'actualitat aquesta societat insensible està covant la injustícia d'una altra explosió carcerària: de moment, davant la desesperació, els presos i preses posen els morts...
Es deia Ana, colombiana, 19 anys, empesa cruelment al suïcidi per una societat i unes lleis especialment dures contra els exclosos, els ningú, els sense nom...