Salvador Illa, actual president de la Generalitat de Catalunya, es reunirà amb Carles Puigdemont a Brussel·les aquest dimarts, perquè "ara toca". No és pas l’únic motiu confessat; també ha parlat de diàleg i quatre bajanades més de les que es fan servir en política per no dir res amb substància i, suposadament, justificar-ho tot.
Fa mandra intentar trobar qualsevol mena de coherència en les accions i declaracions de l’actual president de la Generalitat de Catalunya; més enllà del que li convé fer per qüestions de carrera individual o per qüestions, de vegades les mateixes, de trajectòria i interessos del seu partit. Ara bé, Illa té la gran virtut de, en cada pas que fa, pujar de nivell. Fer passar per normal —en el context d’aquesta nova normalitat que no es treu de la boca— el que ara es proposa fer vol de molta més fe i imaginació i menys neurones de les que disposo actualment. I no només amb relació a la seva figura!
Les greus anomalies que intenta normalitzar la política catalana i espanyola assenyalen un grau d’esquizofrènia molt alt
Amb la visita que Salvador Illa ha anunciat, fa un gir de volant important respecte de la seva consideració pública —de la privada no en puc parlar—, sobre la figura de Carles Puigdemont; perquè hi ha molta més distància que els kilòmetres que s’han de fer entre Catalunya i Bèlgica, en passar de fer veure que Puigdemont no existeix o no és ningú —deixem de banda el tema de fugit, proscrit de la justícia i no sé quantes altres desqualificacions més—, i anar a veure’l oficialment. Subratllo el verb anar!
Illa assenyala, per construir aquesta imatge de normalitat, que es reuneix amb Puigdemont igual que ho ha fet amb altres presidents de la Generalitat, obviant que normalment ell, com a actual president de la Generalitat, el que fa és rebre a palau els expresidents. Tot i que també es poden trobar, on sigui, no donarem per usual, ordinari, habitual, costum, freqüent, ni natural que es desplaci fora del país, tampoc del seu, per fer-ho.
En la normalitat d’Illa la necessària internacionalització de la política catalana no és pas curiosa, és completament cínica; tret que només parlem del seu viatge a la Xina i continuem fent veure que Carles Puigdemont és fora del país perquè està de vacances! Les greus anomalies que intenta normalitzar la política catalana i espanyola assenyalen un grau d’esquizofrènia molt alt.