Em pensava que ja no es podia afegir més barbàrie al cas de violència masclista de Tenerife, però m’equivocava de tros a tros. De fet, no m’ha d’estranyar, perquè m’hi dedico des de l’anàlisi i sé quants tentacles té el patriarcat per assegurar-se la victòria; però, així i tot, no deixa de fer-me feredat.

La setmana passada va ser molt negra, no només per això, però especialment, i el fet que fos esperable no ho fa millor: una de les nenes, l'Olivia, la gran —que vol dir només 7 anys— va ser trobada morta al fons del mar. Falta la més peita, l’Anna, la seva germana d’un any. Pot o no estar morta; per mi, la hipòtesi que el pare, Tomás Gimeno, hagi escapat amb ella encara és vàlida. No sé si ho penso perquè vull aferrar-me a l’esperança que quedi vida o perquè penso que, potser, en la seva crueltat immensa, s’ha volgut quedar la criatura i que la mare visqui sense saber què ha passat amb ella, i sense saber on és. És molt petita, i la seva memòria més curta que la de la seva germana. Sembla que no importa davant d’una pèrdua tan gran, una cosa o l’altra, però em temo que sí. Vol que la mare de les criatures, Beatriz Zimmerman, pateixi de per vida. Ella mateixa diu que per això no l’ha matat.

La culpa, segons el capellà Fernando Báez, és de la mare perquè s’ha separat del pare de les criatures, perquè té una nova parella, per la seva “infidelitat” i per “robar fills”

Però l’horror no s’acaba aquí, en la violència masclista a més de l’agressor directe, pel que fa als fets materials que obren o fan públic el cas, se n’hi afegeixen d’altres. Els de la comunitat, que vol dir els veïns i veïnes, entès el concepte en el sentit més ample i més estret possible: des de la família a les autoritats, passant per tot aquell o aquella que es permet parlar del tema sense coneixement o amb la més perversa de les intencions.

En el cas de Beatriz Zimmerman, la mare de les nenes, s’ha personificat mediàticament en Fernando Báez, un capellà que té un missatge ben clar per a ella, per a la família, i per a la comunitat: la culpa és d’ella, de Beatriz, i no pas del Tomás, el parricida. La culpa, segons aquest capellà, és de la mare perquè s’ha separat del pare de les criatures, perquè té una nova parella, per la seva “infidelitat” i per “robar fills”. No és un comentari com el de qualsevol altre precisament perquè és un capellà qui el fa; segurament un mal capellà, però, en tot cas, capellà. La Diòcesi de Canàries ha mostrat el seu rebuig a les paraules de Báez, però ja està dit. No puc comptar quants ho pensaran, encara que sigui per un moment. Moltes i molts més dels que ho diran en públic o ho confessaran en privat.