Realment, Espanya és un país molt curiós, per moltes raons, la darrera per com s’està tractant, des dels polítics a la premsa, el cas del comissari Villarejo. Tot un personatge, el senyor policia, que és més perillós a la presó que fora; encara que sembli tot el contrari. N’hi ha molts, massa, que estan més intranquils ara que quan aquest campava “ancha es Castilla”. Tenia tots els recursos a l’abast, independentment de qui hi hagués al govern, per fer el que s’ha anomenat feina bruta, però que, a cada notícia que coneixem, sembla més feina habitual i normal que cap altra cosa. No hi ha cap àudio en què els contertulians del comissari semblin escandalitzats o el reprovin; ans al contrari, tot és o seguir-li el corrent o voler-lo tenir content, a banda de fer-li algun encàrrec.

Ha quedat clar sense dubte, tothom que és algú, o ho ha estat o ho volia ser, feia per ser amic seu. Tothom sabia a què es dedicava. Cospedal ha dimitit, però l’actual ministra de Justícia, no. I no hi ha diferència entre els fets que impliquen una i altra, per molt que es vulgui fer veure que sí. En el cas dels àudios de la ministra Delgado no hi ha cap tipus d’encàrrec, però deixen clar que la conversa era prou relaxada, el tracte prou familiar i que Delgado no estava gens escandalitzada pel que sentia i pel que ella mateixa deia, estant com estava a la fiscalia de l'Audiència Nacional en aquell moment.

Il·lusa de mi, esperava que es demostrés que treballava d’infiltrada, i d’aquí la confraternització, i que havia contribuït a la inculpació de Villarejo i de tots aquells que es relacionava a la conversa amb algun tipus de delicte. Això és el que passa amb els bons a les pel·lícules, però res de res, de moment; a no ser que, en llegir això, es facin seva la idea. De debò es pot desprestigiar més la justícia a Espanya? No només des dels tribunals, també des de la instància política més alta? Jo diria que no, però segur que m’equivoco. Només ens hem d’asseure a esperar.

El que fa que hi hagi clavegueres no són els personatges com Villarejo, és el poder i l’ús que li donen i en fan les i els polítics suposadament honrats

Villarejo no ha acabat la feina, la nova que té, d'anar difonent, segons li convingui, els draps bruts dels personatges il·lustres de la història recent d’Espanya. La darrera notícia, sobre Felipe González, expresident del govern espanyol, i un xalet. Veurem quin recorregut té, més enllà del “jo d’aquesta persona no en parlo” o del “jo soc una víctima” o del “no cedirem al xantatge” o del “és només una estratègia processal que consisteix a atacar les institucions de l’Estat”. Com us deia, curiós, molt curiós, perquè cap dels anomenats són víctimes de res a no ser que sigui mentida el que Villarejo mostra en les filtracions; cosa que, de moment, no ho sembla. I com a servidors i servidores públiques han de donar totes les explicacions que calgui i més encara; només faltaria. Quan s’acabarà la impunitat a Espanya?

L’èmfasi s’ha posat en les clavegueres de l’Estat personificades en el comissari, però el cert és que el que fa que hi hagi clavegueres no són els personatges com Villarejo, és el poder i l’ús que li donen i en fan les i els polítics suposadament honrats. Villarejo, i qualsevol com ell, no tindrien recorregut si cadascú fes allò que li toca i res més enllà; i si ningú els encarregués res, i si ningú els comprés res. A banda, també, de l’optimització del bon control i vigilància de qualsevol funcionari públic de l’Estat. Sembla mentida haver d’escriure coses tan òbvies!

I prou de victimitzar-se a conveniència, quina barra! Les úniques víctimes de la història som la ciutadania perquè tindrem feina a treure’n l’aigua clara: hi hagi qui hi hagi al govern no li interessa que la veritat surti a la llum. Això ja ha quedat clar, més encara amb la manca de contundència de l’oposició en aquest tema. A banda que si se sap i no passa res, els implicats ni tan sols han de dimitir i/o assumir la responsabilitat dels propis actes, o si ho fan ja tenen la recol·locació en espera, tant li fa el que digui o el que tingui gravat i documentat fefaentment el senyor comissari.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat