Aquests dies de final de festes la preocupació principal, o una de prou important, lligada a la pujada de casos de la covid-19, ha estat sobre què passaria amb els Reis. No els reis que manen a Espanya ―i de rebot, a Catalunya―, que ja ha quedat clar que tenen el camí lliure d’anada i tornada a Abu Dhabi i, en general i de fa temps, allà a on vulguin anar i fer.

Parlo dels Reis d’Orient que han de venir a Catalunya ―especialment si hi ha criatures a casa―, malgrat les restriccions imposades per les autoritats sanitàries catalanes. Tot, però, ha quedat aclarit i ben reglamentat ―encara que hauran d’anar amb mascareta, per restricció espanyola― i hi haurà cavalcada de Reis i, el que és més important, repartiment de regals, malgrat el toc de queda, la nit del 5 al 6 de gener.

Tenim, doncs, la parafernàlia assegurada, a banda de sorpreses d’última hora, més enllà de la incògnita de si ens portaran allò que volem i/o allò que hem demanat, independentment del que necessitem. No és fàcil decidir sota cap de les tres premisses i, en tot cas, res assegura què és millor, però de vegades val la pena pensar-hi.

El temps és una cosa molt important; no només perquè la vida és temps aquí, sinó perquè importa com passes aquest temps, a què el dediques

Sembla que posem a la carta més coses materials que no pas intangibles, tot i que com ja fa temps que no en faig pot passar que no sàpiga què és el que està de moda ara. En tot cas, no sé si algú ha posat a la seva carta de Reis que vol temps. El temps és una cosa molt important; no només perquè la vida és temps aquí, sinó perquè importa com passes aquest temps, a què el dediques.

Obviaré el mercat laboral per un dia, sense menystenir-ne la importància. Si faig cas de les dades, les dones totes hauríem de demanar als Reis temps per a nosaltres mateixes i els homes temps per dedicar-lo a la família; o el que és millor encara, agafar-nos-el o donar-lo sense que ningú ens l’hagi de portar en una capsa amb llacet.

Les criatures necessiten temps per estar amb la família i per jugar amb amics i amigues: més que mai des que anem amb la boca i nas tapat i pregonant les bondats de la distància. Es necessita més que mai que les relacions es cuidin en quantitat i qualitat, i això vol temps. Això vol dir també que hem de vigilar amb tots aquells regals que fomenten l’individualisme i la solitud.

Necessitem temps per a la reflexió col·lectiva i especialment necessiten temps els i les polítiques que comanden els nostres destins; temps per reflexionar i no prendre decisions, i menys encara estar pendent del que diuen a les xarxes. N'hi hauria prou amb 15 minuts al dia i potser 15 de prèvia per aprendre què vol dir reflexionar.

Regalem-nos i regalem temps. Reis, ho deixo a les vostres mans. Per exemple, a Pablo Casado li hauríeu de regalar temps ―i ganes― per a l’estudi. Per a l’aprenentatge dels continguts bàsics de les assignatures centrals del sistema educatiu espanyol; ni tan sols cal que sigui nivell universitari si no és real. Val per a ell i per a la majoria del panorama polític espanyol, que necessita allunyar-se de l’allargada ombra de l’analfabetisme funcional; no tant per elles i ells com per nosaltres. No sé una altra manera en què puguem notar aquest 2022 un guany de qualitat política. Que, d’altra banda, per poc que sigui, serà molt, atès el panorama desolador en què ha transcorregut el 2021.