No hi ha res que m’expliquin en relació a Renfe que em sorprengui. És més, no entenc com és possible que el sistema de salut de Catalunya no tingui un epígraf destacat sobre Renfe en l’apartat de causes de malaltia de la població que viu i treballa a Catalunya. He estat molts i molts anys usuària de Renfe, de la línia que ara s’anomena R2. Durant molts anys l’he hagut de fer servir per anar al metge, per anar a estudiar, per anar a treballar i per fer una altra multitud d’obligacions que han resultat molt i molt estressants, i molt més feixugues, pel viatge amb què començaven i acabaven. Per això, per poc que he pogut, no he agafat mai un tren de Renfe per divertiment.

De fet, sí, una vegada, per ensenyar al meu fill, de petit, què era anar en tren. Un viatge dissabte a la tarda de tres parades ―de Montmeló a Montcada i Reixach―, anar i tornar per fer un gelat. També amb retard. Ho va aprendre tot alhora, què és un tren i en quines condicions viatgem a Rodalies Catalunya gràcies a Renfe. D’això fa prop de 20 anys i res ha canviat, és a dir, res ha millorat; tampoc respecte dels 30 anys que van precedir aquesta excursió.

No crec que hi hagi pitjor servei possible que el que ha donat aquesta companyia a la ciutadania i no esmentava pas de broma els efectes sobre la salut pública, que ningú mesurarà ―i per tant, no se’n parlarà―, però que sé del cert que tenen un pes més que considerable. En la mala salut, tant física com psicològica; no crec que ningú s’equivoqui, però per si de cas. A banda dels milions de pèrdues, no només en nombre d’hores laborals, que ha provocat el putiferi, en el sentit de desori i caos ―no vull pas que la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, es torni a sulfurar―, que deu ser el més gran de tot Europa.

Manca d’informació, informació errònia, horaris no respectats, trens que desapareixen de la pantalla sense cap explicació, condicions de les estacions i dels combois, i un llarg etcètera que no són l’excepció sinó la norma del dia a dia

No crec que ningú s’atreveixi a negar que el servei és deplorable; en tot cas, els que van amb AVE i els que no viuen a Catalunya. Aquest darrer element és fonamental, encara que hi ha qui nega que el servei sigui pitjor aquí que a la resta de l’Estat. Tot i que és negar el que és innegable, no només per la pròpia percepció; és a dir, si has voltat, ho saps, perquè la diferència és evident a ull nu. Talment com en les autopistes, però amb característiques pròpies. Però, en tot cas, qui encara pensi que té raó, que això és una exageració, només ha d’anar a veure les dades, perquè no ho amaguen.

Les darreres, les mateixes que ha ofert la companyia respecte dels incompliments dels serveis mínims en l'actual vaga de maquinistes. Renfe admet que s’han tornat a produir problemes aquest dilluns, després del desastre de divendres que ja va afectar especialment el servei de rodalies de València i Catalunya. És a dir, que no han solucionat res i que, per tant, els i les viatgeres tornaran a estar sense trens malgrat els serveis mínims estipulats. I les xifres que aporta de dilluns són les següents: a Madrid han circulat el 77%, a València el 66% i a Catalunya el 53% dels trens. No afegeixo res, el per què de la diferència que l’acoloreixi cadascú.

No seré jo qui no estigui d’acord amb el fet que algú faci vaga, respecto sempre els drets fonamentals de la ciutadania, però en el cas de Renfe no puc sentir cap tipus d’empatia. Els anys de mal tracte als i les viatgeres han estat molts i els procediments, en aquest sentit, reiterats: manca d’informació, informació errònia, horaris no respectats, trens que desapareixen de la pantalla sense cap explicació, condicions de les estacions i dels combois, i un llarg etcètera que no són l’excepció sinó la norma del dia a dia. Per no parlar del tipus de resposta donada per la companyia, tant a peu d’estació per part dels treballadors i treballadores com per les comunicacions oficials, que l’únic que ha deixat clar és que, en conjunt, no saben què implica donar un servei i molt menys encara que significa donar un bon servei.