Al Partit Popular del País Basc han tingut un daltabaix: Alfonso Alonso ha dimitit després de ser destituït com a candidat a lehendakari a les properes eleccions. El president del partit, Pablo Casado, des de Madrid, l’ha apartat a causa de discrepàncies en l’operació d’annexionar-se amb Ciutadans per fer una llista electoral conjunta, i ha posat al seu lloc Carlos Iturgaiz. Tot un personatge, el nou candidat, que ha començat directament per declarar el seu enamorament per Santiago Abascal. No tinc cap simpatia per Alfonso Alonso i no veig diferències de fons entre ell i el seu relleu, però el cert és que la radicalitat i simplicitat del discurs és important en política. Tant de bo m’equivoqui, però d’ara endavant tot dependrà només de qui aconsegueixi posar més banderes d’Espanya en els seus mítings, i prou.

El patriotisme espanyol està massa repartit, i alhora mal repartit, i per tant els toca, als partits, fer molts moviments. Es tracta de veure qui es queda amb tot el pastís o, si més no, amb la part de dalt. I això va tant pel partit que ha perdut el poder com pel partit que no l’ha tingut mai però els ha semblat que el tenien a tocar. Però també per Vox, que necessita entrar als parlaments en què no té representació; parlaments, d’altra banda, clau en la seva croada. Quan miren el mapa polític actual d’Espanya segur que se’ls regira l’estómac, i no és que no vulguin guanyar a tot arreu, és que volen guanyar, per sobre de tot, als territoris nacionals que encara no “saben” que ho són.

La bandera espanyola la fan molt grossa, però ara mateix no dona per embolcallar-los a tots

Realment tinc molt poca visió política, perquè vaig pensar què coi fa en Casado quan es va fer el canvi de look i va tornar, d’unes vacances, barbut, desclonant-se físicament d’en Rivera i clonant-se amb Abascal, perquè li ha anat bé; encara que només sigui perquè Albert Rivera ha desaparegut del mapa polític. Ara bé, em sembla que ell mateix i el seu partit recordaran sempre, i no amb l’alegria del començament, haver alimentat, a l’ombra, tan i tan bé el líder de Vox. La bandera espanyola la fan molt grossa, però ara mateix no dona per embolcallar-los a tots. No només per això em sorprèn que el primer que fa el nou candidat basc sigui lloar Abascal. Em sembla que s’equivoca Iturgaiz si pensa que així amb ell en tindran prou i no caldrà que els seus votants que busquen més espanyolitat s’estrenin amb el nou partit. No és aquest el camí per guanyar-lo, no s’adonen que amb tant d’enaltiment l’enforteixen i el partit verd només fa que guanyar-los terreny. 

Tot això per a qui no els vota no hauria de tenir més interès, però el cert és que té un efecte important en el conjunt. Cada dia que passa es normalitza més l’escorament de l’espanyolisme cap al radicalisme identitari acompanyat de l’allunyament dels principis i la construcció democràtica del país que suposadament defensen i decididament volen governar.