S’ha fet un bon enrenou amb el canvi de colors de l’escut de la Guàrdia Civil. En commemoració del dia de l’Orgull han canviat el verd pels colors de l’arc de Sant Martí i han publicat al perfil de Twitter diversos missatges contra l'homofòbia i a favor del col·lectiu LGTBI+, i no a tothom li ha semblat bé. La xarxa ha bullit amb seguidors i seguidores del cos armat que no han entès gens ni mica la iniciativa i, de fet, jo d’això no els culpo i entenc el seu desconcert. Els ha semblat, ni més ni menys, que una traïció directa als principis de la benemèrita institució. Fins al punt que he llegit que l’Associació d’Advocats Cristians ha presentat una querella contra la iniciativa.

No ve d’ara que la Guàrdia Civil es fa la moderna i que el seu responsable de comunicació en fa alguna de grossa de tant intentar netejar i posar al dia la imatge de marca de la institució. Però, aquesta vegada no és el cas; o si més no, no en el mateix sentit.

De fet, han estat moltes les institucions, de tot tipus i manera, que han fet servir o segueixen fent servir la bandera del moviment LGTBI+ cada any per aquestes dates per tal de mostrar que estan a favor dels drets del col·lectiu i en contra de la discriminació. Cosa que en ella mateixa pot semblar que està bé, que és una cosa bona, però certament és tot el contrari si la pràctica diària d’aquestes mateixes institucions és totalment oposada a aquests principis. No per res, perquè una cosa és avançar de veritat i una altra molt diferent és fer veure que s’avança. Encara que siguin benvingudes totes les iniciatives en aquest sentit.

Una cosa és avançar de veritat i una altra molt diferent és fer veure que s’avança

Aquest és el cas de la Guàrdia Civil i no cal anar a pensar que posen la bandera multicolor ara perquè al govern hi ha Unidas Podemos o perquè hi ha Marlaska, com s’ha dit a la xarxa entre tota mena de desqualificacions. Ja ho havien fet també en temps del PP, atès que, com a símbol, aquesta bandera multicolor ha passat a formar part dels elements políticament correctes. Fins al punt que Torra, el president de la Generalitat més atacat i odiat que he conegut, l'ha penjat a la Generalitat i no li ha caigut, de moment, cap querella; malgrat que no es pugui posar cap altra bandera que no sigui l’espanyola. 

El problema són una altra vegada els colors, en aquest cas no només el groc, tots, perquè, a parer de l’Associació d’Advocats Cristians, sembla que posar-los en lloc del “verd  guàrdia civil” atempta contra la neutralitat i l’objectivitat que ha d’observar el cos. No sé com pot passar tal cosa i encara menys sé com el “verd guàrdia civil” pot evitar que això no passi i més encara pot assegurar que no passi tot el contrari. De fet, si ens atenim a la història del cos, i no cal la llunyana sinó la més propera, l’únic que sabem és que ni el color de l’escut ni el color de la bandera eviten tal cosa.

Però també sabem que aquesta no és la qüestió de fons; sinó que ho segueix sent un tipus de moral, un tipus de valors, un tipus d’ideologia social i política que no admet la diversitat, que no admet la diferència i que sap com són d’importants institucions com la Guàrdia Civil per preservar tot aquest món. Sentia divendres Bob Pop, a la ràdio, que deia que ja n’hi havia prou de parlar de dobles vides del col·lectiu LGTBI+ i que calia parlar més de les mitges vides que han tingut, o moltes i molts encara tenen, per culpa de com els tracta la societat. Hi estic d’acord, però hem de seguir parlant de dobles vides, de les dobles vides de les institucions de tota mena, públiques i privades, sobre aquest tema. D'altra manera, no seguiríem parlant de discriminació ni de l’augment de les agressions.