No són temps de grans alegries, i no parlo només de la guerra oficial. Són moltes les batalles que sembla que darrerament es perden en àmbits suposadament consolidats i, el més important, la sensació que planeja que tot pel que havíem lluitat ―moltes i molts, i més encara abans que nosaltres― ara es pot perdre en un no res. De fet, sembla molt, una mica cada dia, que s’acaba el món tal com l’hem conegut fins ara. És per això que les notícies que acompanyen aquests dies el Barça signifiquen especialment el club.

D’una banda, dimecres passat tot el planeta ―i això no és cap exageració― veia un Barça de dones triomfant. Un joc magnífic, un resultat espatarrant i una grada de rècord que mostrava al món que totes les barreres ho són fins que no ens decidim a trencar-les. La foto no va ser, però, del tot perfecta, i no parlo de les portades de l’endemà ―que majoritàriament van estar al nivell dels fets―, sinó que assenyalo l’absència del primer equip masculí del club que no va voler, o no va saber, estar a l'altura de la fita que s’assolia sota els colors que ells també representen. Una llàstima, una gran llàstima, més encara quan el club era qui podia haver agafat de l’orella ―metafòrica, no faig pas una crida a la violència de cap tipus―, com a nens malcriats i una mica rebecs, els jugadors. No sé si deuen haver vist, a hores d’ara, com de malament han quedat i, alhora, quin missatge tan penós han tramès al món del futbol i a la societat en general;  començant pels seus propis filles i fills. De savis, i esperem que també de grans futbolistes, és rectificar.

Spotify haurà de parlar català perquè és la llengua del club que portarà el seu nom. No hi afegeixo res més, no cal

Sempre la cosa pot anar millor, d’aquí el que acabo d’escriure, però no esperava dues alegries tan seguides i menys encara d’aquesta naturalesa. El Barça ha signat un contracte amb Spotify, profitós per als comptes del Barça, prou malmesos, i espero que bo per al club en general, que ha pres tota una altra dimensió per les condicions que l’acompanyen. Spotify haurà de parlar català perquè és la llengua del club que portarà el seu nom. No hi afegeixo res més, no cal.

Dues gotes d’aigua a l’univers, aquesta i Rosalia, però centrals per ser part d’aquest mateix univers, i per arrossegar-ne moltes altres fora de l’horitzó de les quotes al qual ens vol relegar l’espanyol. Que ningú  malpensi perquè parlo de la llengua! Soc del Barça sempre, més enllà de ser-ne sòcia, vagi bé o malament, me n’avergonyeixi o no, però és una gran satisfacció estar-ne orgullosa; ara bé, no en tinc prou. Tampoc parlo ara del futbol: el català l’hem de guanyar entre totes i tots, i haver-ho de fer sense el govern del país ens ho posa més difícil, però no pas impossible.