Fa quatre dies que només veig titulars parlant de la repercussió que el fred té i tindrà en el preu de la llum i el que això costarà a les nostres butxaques. Si no penses, tot té lògica i, esclar, com que t’ho expliquen amb xifres, encara sembla més incontestable. Llegeixes que hi ha més demanda i s’ha de produir més i a més de manera diferent —cosa que també repercuteix a l’alça en el preu del gas— i tot plegat fa que l’energia sigui més cara i, per tant, pagarem molt més en els nostres rebuts. En percentatges, i segons on posem el llindar de comparació, i si acumulem o no, d’un 20 a un 40%. Tot plegat, un desastre per començar l’any, un any que ve carregat de neu i fred, si més no aquests primers dies.

L’explicació es presenta molt tècnica, molt entenimentada, molt científica, però, certament, és mentida, malgrat la versemblança que li donen mitjans de comunicació, experts i polítics. No cal que surtin ni les mateixes empreses a justificar-se, la feina ja la fan els altres. Com a molt, alguna notícia crítica sobre els abonats, que vol dir ciutadanes i ciutadans, que estan sense llum i colgats sota la neu, i que no tenen resposta del servei, malgrat haver, fins i tot —com en el cas de l’alcalde d’Arnes—, demanat amb antelació, per prevenció i precaució, mesures alternatives que en cap cas s’han proporcionat.

El preu a què paguem l’energia té a veure amb el que políticament s’ha fet amb els subministraments bàsics a l’estat espanyol

Tot plegat serveix, com a molt, per seguir alimentant el discurs de com són aquestes companyies, en el sentit del mal servei que donen, i de com estem de poc preparats, aquí, per a les condicions de temps extremes. Res que no sigui cert, però anem al fons del problema. El preu a quà paguem l’energia no té a veure amb tots aquests aspectes tan detallats que ens ofereixen, si més no principalment; té a veure amb el que políticament s’ha fet amb els subministraments bàsics a l’estat espanyol. I no pas ara, ja fa molts dies.

No ho dic només per la d’impostos que paguem i que s’afegeixen a les factures en nom de no sé quantes coses. Recordeu, sense anar més lluny, el cas del projecte Castor, que pagarem al rebut del gas anys i anys cadascú de nosaltres i que ja ha cobrat Florentino Pérez gràcies al govern espanyol. No ho dic només perquè hauríem d’estar escalfant de manera autònoma, sense companyies que ens ofeguessin, a partir de les grans hores de sol que podem acumular en aquesta part del món en la qual vivim;  i no només no és així, ans al contrari, aquí el govern espanyol posa impostos al sol. No només ho dic perquè les lleis del mercat són unes o unes altres segons el pacte social que s’estableix, segons el tipus de món que es dissenya per a la convivència, com a país; i això es fa en la política en general i des del govern en particular. Ho dic perquè la història de la democràcia a l’estat espanyol ha estat la història de la construcció de les bases per a una redistribució de la riquesa que l’únic que assegura és, darrere grans propagandes de tot tipus i manera segons el govern de torn, l’empobriment cada vegada més gran de la majoria de la població.

Els i les ciutadanes d’aquest país ens hem acostumat a veure exministres i expresidents, del PP i del PSOE, ocupant seients als consells d’administració de tota mena de grans empreses, també o especialment, de les energètiques. El nostre fred és el resultat de la seva bonança, la d’uns i altres. No és casual, és el sistema d’enriquiment per a uns i depauperació per als altres que tan bons resultats ha donat a un país que encara ara, per tot, es presenta com a model de democràcia. El més trist és que és cert que això s’ha fet sota el seu nom.