Felip VI i Pedro Sánchez, és a dir, el govern de l’Estat —si més no, els seus màxims representants—, seran a Barcelona aquesta setmana. Així està anunciat, però veurem què més passa, i no penso, només, en la Covid-19. Cosa en la qual evidentment els màxims poders de l’Estat no pensen, atès que viuen a Madrid, però surten de viatge com si res no passés, com si el virus no anés pas amb ells. I, a més a més, per donar premis. Dues qüestions clares i relacionades: donar premis és el més prioritari en una situació com l’actual? A algú li estranya que la Covid-19 tingui els millors resultats —dic per al virus, és clar, no per a nosaltres— a Espanya que a enlloc?

Aquesta és la visita de la concòrdia. Evidentment, no per mi ni per molts i moltes catalanes més. Volen escenificar que hi ha pau i amistat entre ells, que no hi ha divisió a la cúpula del poder i que tot funciona bé; encara que és molt difícil de creure després del penós i preocupant espectacle ofert pel poder judicial i les posteriors respostes dels principals implicats. A la ciutadania, la visita de la discòrdia, la no produïda, ens va deixar clar que tothom vol manar i que a la separació de poders, a Espanya, ni se la coneix ni se l’espera. “El especial vínculo constitucional de la Corona con el poder judicial” és una frase, de Lesmes, difícil d’oblidar. I la suposada trucada del Rei a Lesmes, també.

Aquesta és la visita de la concòrdia. Volen escenificar que hi ha pau i amistat entre ells, que no hi ha divisió a la cúpula del poder i que tot funciona bé

Ara bé, aquest tampoc és l’únic motiu de la nova visita, amb els arguments utilitzats per tal d’esmenar les responsabilitats dels fets s’obria un altre cisma: la idea que el Rei no podia passejar tranquil·lament per tot el seu territori, cosa que no correspon a l’amo del regne. De fet, des d’aquí ningú li ha dit mai que no vingui; o en cas d’haver-ho fet, sense valor de prohibició, i per tant, només com a sinònim d’assenyalar-li que no serà benvingut. Sempre hi ha una gran diferència entre no poder i no voler fer una cosa; també en no poder o no voler venir.

En les matusseres i contradictòries explicacions donades pel govern espanyol sobre la visita esperada i no produïda de Felip VI, un altre dels arguments posats sobre la taula era la manca d’idoneïtat de la data, que per mi no s’ha resolt pas amb el trasllat de la visita a aquesta setmana. Per bona part de la ciutadania de Catalunya, no n’hi haurà mai cap de bona, per nosaltres sempre serà 3 d’octubre pel que a ell respecta. I no només això, cal sumar-hi tota aquella ciutadania que tampoc pensa rebre’l bé —sigui perquè no ho farà de cap manera o perquè anirà a fer-li saber el seu desgrat— per ser el cap d’una institució, la monarquia, que col·lideix amb els interessos i les necessitats d’una societat democràtica de debò. La corrupció, que és molt important, en realitat passa a ser subsidiària, davant la magnitud del problema; no amb o de Catalunya, sinó amb Espanya i el seu govern democràtic.