Aquest cap de setmana hem canviat l’hora i ens ho hauríem pogut estalviar. Des de la meva perspectiva, i des de la de moltes i molts entesos en la matèria, aquest sempre és un mal moment, però, certament, aquest en concret no es podia donar en una conjuntura pitjor.

No penso només en el personal sanitari o en tots aquelles i aquells, del sector que sigui, que treballen en torns forçats atès l’estat d’emergència en què ens trobem. Penso en els efectes que té per a tota una societat confinada el tan inútil com perseverant canvi d’hora. Sé que ens ha permès fer alguna broma sobre que el confinament de diumenge va tenir una hora menys, però ni això ha fet fortuna.

I és que precisament el Covid-19 ens ha deixat clar que la vida va per una banda, i l’organització econòmica i política per una altra. L’epidèmia ens ha tancat a casa i els arguments de sempre ja no serveixen. De fet, ja no servien per caducs abans que tot això comencés, però la nova situació ja no permet justificar-los de cap de les maneres. Sembla un mal acudit que ara que ens estalviem el jet lag dels viatges, tancats a casa com estem hàgim de patir de jet lag social. Ens hem begut del tot l’enteniment si no ens queda clar que les rutines, fer coses per tradició, no té cap mena de sentit; més encara quan ja no s’aguanta cap argument econòmic per avalar el canvi d’hora. Menys que mai no té cap sentit separar-nos de l’horari solar, perquè des del punt de vista científic està més que comprovat les disfuncions que genera en la nostra salut i benestar. De tot tipus pel que fa a la prevalença de malalties i també pel que fa a conseqüències econòmiques, lligades a la rendibilitat dels i les treballadores, negatives.

Menys que mai no té cap sentit separar-nos de l’horari solar, perquè des del punt de vista científic està més que comprovat les disfuncions que genera en la nostra salut i benestar

Sé que a les enquestes que es fan, d’altra banda, la majoria sense base fiable, surten guanyant tant l’horari fix, és a dir, el no canvi d’horari al llarg de l’any, com la implantació de l’horari d’estiu. I en aquest segon aspecte és on es veu la gran desinformació en què vivim. L’horari d’estiu és del tot perjudicial per a la nostra salut i seria del tot insostenible aplicat tot l’any. De debò sobreviuríem en un règim horari en què a l’hivern no es fes de dia fins a les 9.15 del matí? Des de quan llevar-se de nit o anar a treballar de nit és la millor de les opcions? Només cal preguntar-ho, si és que no som capaços de veure-ho, als treballadors i treballadores que ho han de fer. Hem de tenir llum al matí i no pas a la nit, hem de conciliar l’horari social amb el nostre rellotge biològic intern. I si automàticament us ve al cap com d’agradable és que el dia sigui més llarg a l’estiu, penseu per què ens agrada tant i us adonareu que és perquè tornem tan tard de la feina que necessitem la il·lusió que tenim més hores per a nosaltres.

Canviem-ho, diguem prou i deixem enrere el miratge per passar a una realitat en què l'organització horària es racionalitza i podem arribar, tant a l'estiu com a l'hivern, més d’hora a casa. Fem-ho per nosaltres i pels nostres fills i filles. Fem-ho per viure millor, fem-ho per augmentar el nostre benestar i la nostra felicitat, de manera individual i col·lectiva. Ara és l’hora de tenir clar que el canvi d’hora no ens va pas bé, el Covid-19 ens ha donat poques oportunitats per celebrar res, però si aprofitem l’avinentesa, encara en podrem treure alguna cosa bona.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Cristina Sánchez Miret
Opinió A qui li interessa parlar de guerra? Cristina Sánchez Miret
Cristina Sánchez Miret
Opinió Covid-19: posar la vida al centre Cristina Sánchez Miret