Ja ho tenim aquí i no ho dic contenta. Van atacar l’escola catalana primer i els ho van deixar fer amb impunitat. Tot Espanya s’ho va mirar i no pas pocs van aplaudir. De fet, van guanyar adeptes tant dels amics polítics com dels suposats rivals; encara que ni tan sols van ser ells qui van començar, i ara li toca a l’escola espanyola. No he deixat de dir, des que tot això va començar, que quan s’obre la porta ja no es pot tancar. I el tema de Múrcia costarà molt de redreçar.
Recordo a José Ignacio Wert, company de professió, però no pas col·lega, alimentar la tesi, al Congrés de Diputats, de l’adoctrinament dels nens i nenes a l’escola catalana; una idea que va triomfar a tots els programes, a tots els safareigs. Sabia què feia, és sociòleg i, per tant, ha estudiat la importància que té l’escola en el sistema democràtic. No és que la resta d’antecessors seus no haguessin potinejat el sistema, però la intervenció del ministre Wert va suposar un salt qualitatiu; més encara en un país com Espanya, en el qual ja no hi havia el consens de salvaguarda que existeix en altres països. Tot plegat, per anar contra Catalunya i per poder guanyar votants en el futur. Desactivar el coneixement per poder desactivar el pensament en ell mateix, no hi afegeixo ni crític, dels futurs electors i electores.
A Múrcia s’ha obert un meló més gros: de qui són les filles i fills d’aquest país?
Ara Vox ha anat més enllà, ja no va de quina història s’explica o de quin territori se saben les característiques els alumnes, ni tan sols de la llengua en què aprenen, es tracta de sexe. Ha estat, fins i tot, un pel còmic ―de debò que no ho dic per faltar el respecte― veure en Santiago Abascal darrere el púlpit fent les declaracions, per tot, per l’expressió, pel discurs, per la seva mateixa complexió... Quant de mal que fa el Polònia!!!
Santiago Abascal no està d’acord que facin o ensenyin ―aquest extrem me l’he perdut― “jocs sexuals” a la canalla; no puc precisar més, però parlava dels més petits. En qualsevol cas, les mestres i els mestres que no van ser empàtics amb el professorat català assenyalat per famílies de la Guàrdia Civil, que comencin a demanar-los com s’ho van fer per suportar l’escomesa. Ara van contra elles i ells, i no s’aturaran pas. Així i tot, aquestes no són pas les conseqüències més greus ―que ho són― de la demanda del pin parental. A Múrcia s’ha obert un meló més gros: de qui són les filles i fills d’aquest país? En sentirem a dir de molt grosses.