Repassant les notícies m’ha cridat l’atenció un titular on es destacava que a Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, li preocupava que s’haguessin de repetir les eleccions “perquè podia guanyar la dreta”. M’he quedat una mica perplexa i he repassat tota l’entrevista, atès que més enllà del titular volia tenir el fil complet, o el més complet possible, de la conversa.

Sí, parlaven de la dificultat ―al meu entendre incapacitat, però aquest és un altre tema― de Pedro Sánchez per formar govern i de la possible convocatòria d’unes noves eleccions; si no s’arriba a un pacte, per activa o per passiva, com a mínim amb una altra formació per poder tirar endavant la nova legislatura. Malgrat que sé la importància que tenen certes idees força que s’han d’anar reiterant com a consigna i que les i els polítics repeteixen com a papagais, no entenc la resposta d’Ada Colau. Bàsicament, per dos motius. El primer perquè les enquestes parlen de tot el contrari, d’una pujada rutilant del PSOE, que certa o no a l’hora de la veritat, sembla que ara per ara els estigui seduint amb el somni de la majoria absoluta. L’altre, molt més important per a mi, perquè no entenc com precisament Ada Colau alerta contra la dreta després del pacte que a ella l’ha fet alcaldessa de Barcelona. Colau ha aconseguit que la dreta, sense guanyar a les urnes, igualment aconsegueixi la victòria. Això és el que ha estat el no-pacte amb Valls, a banda d’aconseguir la seva continuïtat a l’alcaldia.

Colau, quan tornis a parlar que no vols que guanyi la dreta, especifica de quina dreta parles i si només et refereixes a aquella que no et farà alcaldessa

Ningú dona res per res, menys en política i menys encara la dreta que representa Valls. I ningú accepta res a canvi de res en política. Colau ha fet guanyar Valls a Barcelona, després que ell mateix havia perdut les eleccions, perquè li ha regalat el que ell volia, que no hi hagués un alcalde independentista a Barcelona. Colau li ha concedit el desig sense massa problema, menys coherència i més perversió ètica. Quan veus coses com aquesta, entens per què les desigualtats no desapareixen mai, i la feina que hi fa en això la mateixa esquerra; una part només i no tota ―espero i desitjo― de la mal anomenada esquerra sacrifica les desigualtats socials cada vegada que li convé per a aconseguir un pacte que li permeti mantenir-se en el poder.   

Sí, per molt que això es disfressi de tot el que es vulgui o de tot el que es pugui, m’agradaria saber quina cara se li va posar, o se li hagués posat en cas de tenir-ne notícia, a Leonarda Dibrani; i a totes les Leonarda Dibrani del món davant d’aquestes maniobres. Leonarda és la nena d’ètnia romaní que va ser detinguda, mentre feia una excursió amb l’escola, per ser expulsada de França quan Valls era ministre de l’Interior al país veí. De debò us penseu que el que fem i amb qui ho fem o gràcies a qui ho fem no té importància? I tant que en té. Per tant, Colau, quan tornis a parlar que no vols que guanyi la dreta, especifica de quina dreta parles i si només et refereixes a aquella que no et farà alcaldessa.