En Pablo Iglesias és tot un personatge, i se supera dia a dia. No li ve d’ara que ha entrat al govern. Tocar el cel per a ell ha estat del tot contraproduent per a la ciutadania del país veí, és a dir, el seu. I també per a nosaltres, mentre estem en aquest Estat, sigui perquè no el tenim propi o perquè no el podem compartir. Ho ha estat en molts sentits, però ho podem resumir citant, només, les desigualtats i els drets bàsics de ciutadania en un país democràtic. Dos aspectes que mai van per separat, no estan deslligats els guanys i les pèrdues en un àmbit i altre; a banda de ser, a més a més, els cavalls de batalla, suposadament, de la formació política que representa, també suposadament.

Pablo Iglesias, vicepresident del govern espanyol, va dir ahir en declaracions a Los desayunos de TVE que fer informes de retalls de diaris fa “mal” a la Guàrdia Civil. Sembla mentida la preocupació que tot d’una té el govern espanyol per salvar l’honor, que no pas la professionalitat, dels cossos armats. No ve d’ara, és cert, però després de la baralla de galls de corral —a més a més, del mateix corral— entre Marlaska i Pérez de los Cobos van amb més peus de plom que mai; és a dir, amb més por que mai, no d’aixecar la manta, sinó que aquesta s’aixequi sola i se’n vagi tot en orris. També el seu xiringuito. Per resumir-ho, i sense necessitat de passar per comentar les propostes d’homenatge dels diputats electes als cossos i forces de seguretat de l’Estat, algú s’havia pensat, en cap moment, que Supervivientes, el concurs de Telecinco, el podia guanyar algú que no fos el guàrdia civil que concursava?

Si a Espanya el problema fos només la dreta, ja ho tindríem resolt. És molt significatiu tot allò que Pablo Iglesias segueix sense voler veure

No és pas que no estigui d’acord amb el que diu Pablo Iglesias —i certament els haurien d’acomiadar a tots per no saber fer la seva feina—, em queixo de la seva tebiesa i que aquest acaba sent el més petit dels problemes. El mal que fan al cos de la Guàrdia Civil aquest tipus de pràctiques ja hem vist que és relatiu, per no dir inexistent. A qui fan mal de debò aquest tipus de pràctiques és a la ciutadania, directament a aquella que es posa en el seu punt de mira; i a la democràcia, directa i indirectament. Ara bé, i a més a més d'ells mateixos, ens hauríem d’estar plantejant per què no fa mal també a jutges i fiscals que accepten per bons aquests informes i al mateix govern, atès que aquest no deixa de ser un cos sota la seva tutela. O ningú es recorda d’això? Qui mana, l’Estat o els cossos de seguretat? I què hi té a veure que el cap de l’Estat sigui un uniformat? No em cansaré de dir que a Espanya no s’ha superat el passat franquista, antidemocràtic. És com la fera adormida que s’ha estat esperant que se l’alimentés prou per erigir-se, una altra vegada, en garants de l’ordre i de la pàtria —talment com en l’aixecament que va portar a la Guerra Civil espanyola— i la teca va arribar amb la persecució, assetjament i engarjolament —encara vius, d’altra banda— del procés català.

Com és que Pablo Iglesias no es va fixar en com estaven fets els informes dels cossos de seguretat de l’Estat en totes les causes que s’han obert i encara s’obren a les i els independentistes catalans. Que no ho va veure, o que no ho va voler veure? Si a Espanya el problema fos només la dreta, ja ho tindríem resolt. És molt significatiu tot allò que Pablo Iglesias segueix sense voler veure, molt més que el que sí que veu; tant ell com els dos partits de l’actual govern espanyol.   

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat