"La judicatura també pot desplegar-se per dur a terme tàctiques dures"
Levitsky i Ziblatt

El cop diabòlic de les dretes als òrgans constitucionals de l'Estat s'ha tancat sobre si mateix, en un cercle demencial, en el qual el Partit Popular té el suport de tots els peons que prèviament ha col·locat en les institucions. Les democràcies "s'erosionen lentament, en passos amb prou feines apreciables", diuen els prestigiosos politòlegs nord-americans autors de Cómo mueren las democracias i també que els partits polítics són els guardians de les democràcies, els encarregats que això no passi. És evident que el Partit Popular, amb Casado o amb Feijóo, ha renunciat a jugar aquest paper i s'ha convertit en un actor més en la subversió de l'ordre constitucional que afirma defensar. Digues de què presumeixes...

La Constitució Espanyola ORDENA que aquest mes d'aquest any es renovi un terç dels membres del Constitucional, el mandat dels quals ha caducat. Ho ordena. No és un dret que assisteixi aquelles institucions cridades a fer-ho legalment, sinó que és un mandat que han de complir. Aquell mandat exigeix que el govern espanyol designi dos nous membres i el CGPJ dos més. Tornarem a repetir que això no és un repartiment de cromos, que el TC, encara que es digui així, no forma part dels tribunals de justícia ni del Poder Judicial, que és una altra cosa: un òrgan creat per la Constitució perquè la interpreti, és a dir, un òrgan que amb reflex de la societat interpreti en el seu context els articles de la carta magna. Aquesta interpretació és política, reflex de la societat i del temps que es viu, i per això els designadors són directament el Govern, el Congrés, el Senat i el CGPJ, és a dir, els tres poders de l'Estat. No hi ha res a discutir aquí.

Doncs bé, la dreta i les seves antenes col·locades en les diverses institucions han decidit que aquesta renovació que per mandat correspon al govern espanyol de dos magistrats —lògicament amb una visió del món i una sensibilitat d'acord amb les majories que van votar els espanyols— no es produirà, excepte que es compleixin les seves condicions que, a més, són diabòliques, ja que consisteixen en el fet que el CGPJ —l'òrgan constitucional que mantenen segrestat i congelat majoritàriament conservadora des de fa més de tres anys— pugui tornar a nomenar, segons el seu criteri conservador, més de 60 càrrecs judicials que haurien d'haver estat nomenats constitucionalment per un CGPJ renovat. En resum: que el PP va decidir al seu dia que no "lliuraria" el CGPJ a la majoria resultant de les eleccions generals i ara tampoc no "lliurarà" el TC a la majoria progressista a la qual correspon. En resum: que el PP ha decidit subjugar i violar els mandats constitucionals perquè no arribin a les institucions aquells que per dret hi haurien d'arribar. Per a això s'està valent de les trampes més hàbils i d'una pinça de xantatges institucionals que les seves terminals togades estan contribuint a executar.

El PP ha decidit subjugar i violar els mandats constitucionals perquè no arribin a les institucions aquells que per dret hi haurien d'arribar

Així és com el president sortint del Tribunal Constitucional González-Trevijano està fent servir de manera soterrada el poder que encara manté per impedir la renovació, en la qual marxarien ell i tres magistrats més amb el mandat caducat. Seguiu-me en el cercle diabòlic. El govern espanyol està disposat a nomenar els dos magistrats que li corresponen en temps i forma, encara que el CGPJ en principi no podia fer el mateix. Sorgeixen llavors les veus jurídiques que diuen que "la Constitució diu que es renovarà per terços, així que si no es nomena tot el terç, els quatre, no hi pot haver renovació". El govern té un informe jurídic que diu que no necessàriament ha de ser així —i una sentència del mateix TC que així ho recull— i estava disposat a tirar endavant amb el nomenament, però segons les fonts internes que ho coneixen bé, el mateix González-Trevijano hauria fet saber al govern que si fan aquests nomenaments, no es permetrà que prenguin possessió. Per a això podria fer servir un parell de maniobres aparentment legals, però que suposen un bloqueig institucional amb condicions, un xantatge, vaja. Una seria no convocar ple per rebre els designats fins que el CGPJ no fes les seves dues designacions —que bloquejaran— i l'altra seria convocar-lo, però no donar-los el plàcet. La llei només preveu que el ple del Constitucional revisi els requisits formals dels candidats, però no que el ple decideixi si un òrgan constitucional com el govern pot exercir la seva potestat de nomenar sense "pactar" la seva agenda amb un Poder Judicial amb un mandat caducat.

Així que el govern espanyol no ha acceptat el repte i sembla que s'ha doblegat a la imposició, i legislarà per aixecar la prohibició al CGPJ de fer aquests dos nomenaments. I allà és on segueix el cop i el xantatge: el CGPJ, el seu president caducat i la seva majoria conservadora caducada, es nega a fer aquests nomenaments si no es desbloqueja la possibilitat de continuar nomenant magistrats per als tribunals de justícia.

Vegeu l'okupació de les institucions decretada pel PP. No han permès la renovació des de fa tres anys del CGPJ i no permetran la renovació ara del Tribunal Constitucional, aconseguint que ambdós òrgans constitucionals continuïn amb les majories conservadores derivades de les eleccions que al seu dia va guanyar Mariano Rajoy. Perquè el PP ha decretat que els magistrats que puguin designar les forces que componen el govern no són dignes ni han d'entrar en les institucions i que només els que comparteixen la seva visió del món hi poden entrar. Que no és això un cop soterrat? És tant com afirmar que guanyi qui guanyi formalment les eleccions, les institucions de l'Estat només poden contenir els pròxims a una ideologia conservadora, així que els ciutadans amb altres sensibilitats (progressistes, esquerrans, sobiranistes, nacionalistes) mai no podran veure com la seva visió del món obté majories als òrgans que supervisen el funcionament de les cambres i fins i tot del mateix govern. El resultat és que només una manera de veure la societat té possibilitats reals d'entrar en les institucions, ja que hi ha un exèrcit d'alts funcionaris disposats a dur a terme "tàctiques dures constitucionals" per impedir el joc de relleus i alternances que la mateixa Constitució preveu.

Què hi fa qui surti de les urnes si tots els contrapesos institucionals previstos són segrestats per una única ideologia que barrarà el pas a qualsevol reforma o governança que no sigui la que ells determinin?

Així és com moren les democràcies i la nostra està en un procés cada vegada més preocupant. Aposto que el PP no té cap intenció de permetre els canvis en cap d'aquestes institucions fins que no hi hagi unes eleccions que pensen guanyar ells. Si això passa, perseguiran i assetjaran el PSOE, amb un alt cost, perquè, llavors sí, es pacti una renovació que els torni a ser propícia i el temps en què els electors van decidir que fossin els progressistes que governessin haurà estat neutralitzat. Al PP no li passa factura, però als socialistes sí que els en passaria. Aquesta és la diferència.

El més fotut és que no hi ha gaires maneres de solucionar-ho. El tema és complex i no arriba en la seva profunditat i anomalia a la majoria de la societat, que va a la seva. Per això ara els cops es donen així, perquè gran part de la gent ni tan sols s'adona del que està passant.

És diabòlic, és indignant, és perillós. Almenys s'ha de dir.