Farruko, Héctor El Father, Voltio, Vico C, El General o Don Omar: tots ells són cantants de reggaeton que s’han convertit al cristianisme. En les seves paraules, no s’han convertit a res: han “abraçat la fe en Jesús”, sentencien. No són músics perifèrics, gent intranscendent. Farruko ha compartit escenaris amb Bad Bunny, Daddy Yankee o Pitbull. Són autèntics líders de masses que de cop han canviat i en comptes de parlar tota l’estona de sexe i drogues apel·len a paraules com “salvació”, “Jesús”, “gràcia”, “misericòrdia” o “conversió”. Farruko compta amb dos Grammy llatins i des que és cristià no para d’explicitar-ho, en entrevistes o també dins els concerts. Aquests artistes del reggaeton veuen Déu com a salvador i redemptor que els ha tret d’una mala vida. Farruko, en ple concert, va demanar perdó per haver incitat al consum de drogues a través de les seves lletres i va confessar que ara creia en Jesucrist. De fet, ara renega d’una de les seves cançons més cèlebres, “Pepas”. El reggaeton o reguetó és repetitiu i els seus orígens provenen de Puerto Rico i Panamà, però la seva repercussió no és només caribenya. Els estudiosos hi veuen ja a l’inici arrels religioses. A les universitats s’està estudiant ja aquest fenomen. No és fàcil que una composició passi fàcilment una prova de feminisme, per exemple. Farruko ara canta menys i predica més. L’amor comença amb el perdó, diu als seus seguidors. No és una frase banal. Gens, de fet.
Els conversos tenen com a patró abjurar de la seva vida anterior. Ho fan els exfumadors, exbevedors, exaddictes. En la història hi ha hagut personatges cèlebres que han passat pel sedàs de la conversió, començant per sant Agustí
El missatge d’aquests cantants arriba molt més lluny, i sobretot, impacten de manera més pregona que el de qualsevol predicador, mossèn o líder religiós convencional. No és només el suport de la música, ser proper a la gent jove o ser una icona a les xarxes. Enganxen perquè han fet un canvi dràstic de vida. Les conversions, els “mai més”, tenen molt de pes en una societat en què tothom va tirant i es deixa arrossegar. És heroic aturar-se. La música que els va fer famosos, ara la veuen com pecaminosa. No han trobat l’alternativa de fer reggaeton amb missatge cristià. El que sí que ho intenta és el raper Voltio.
Kevin Elijah Burgess (KB), una icona del hip-hop, no només renega d’aquest estil musical ara, sinó que el titlla de ser una via contra Jesús i els cristians. És interessant observar aquestes conversions, que en la seva majoria són de persones no creients cap al cristianisme protestant, no catòlic. No volen mediacions, mossens, sants. Són ells tocats directament per Déu. Via directa.
Els conversos tenen com a patró abjurar de la seva vida anterior. Ho fan els exfumadors, exbevedors, exaddictes. En la història hi ha hagut personatges cèlebres que han passat pel sedàs de la conversió, començant per sant Agustí. Ara assistim a gent que gràcies al reggaeton passen a un altre estadi de la seva vida. La música té aquesta ambivalència, que entre lletra i ritme pot distreure, consolar, sacsejar. I fins i tot ser terapèutica i ser l’inici de noves etapes.